Ponç Pons, El Salobre

Imagino al poeta Ponç Pons en una cambra del seu Alaior, una cambra d'un vell casalot on un gran finestral mira al mediterrani, que s'esvaeix lentament. La llum magnífica cau sobre la taula i esquitxa la cadira, on es forgen els versos.

Ell va escriure el recull de poemes El Salobre, dels pocs realment bons d'aquests darrers anys ensopits, poèticament, publicat l'any 1997.

«La nit és una cambra enmig del món

la vida un buit que amb mots ompl de sentit».

He llegit que dóna classes a un institut menorquí. L'imagino atabalat davant els seus al·lots, que escolten Lady Gaga. Què els deu dir? Que la poesia es un camí?

«Aquest poema inútil i el desig

De ser estimat pura paraula gest

Contra l'absurd del mal contra l'oblit»

Mentre els nengs de l'institut badallen i s'envien missatges amb iPhone. O no, jo vaig començar a interessar-me de debò per la poesia per culpa d'un professor amb cara de no dormir mai, de pèrdua, que duia una gabardina llarga i horrorosa i ens va fer llegir Gabriel Ferreter. Cal llençar pedres, doncs.

El Salobre és un poemari total. Hi és tot, hi ha sensualitat (“Semblen més bells...”), hi ha dolor, hi ha reflexió vital, hi ha un traç que duu a algun lloc. Em va sorprendre, a cops de vent, a ràfegues, una ferotgia envers al present. No m'estranya, al amic Ponç Pons li han robat la seva Ítaca, la infància, com a tants de nosaltres.

«Ja no hi ha vellmarins als penyals de Fornells

S'omplen totes les cales de bars i murs

La llum grega es tenyeix de renous asfaltades

L'idioma en què escric no l'entenen ni els morts».

«Hi ha xalets il·legals

Hi ha dos gossos que borden

Amargats amb lladrucs de pell negra i piscina...»

Una llengua condensada, molt i molt treballada, que resulta lleu, que fa volar els versos. Una poesia vital, encara que remeni a la brossa de les nostres vergonyes. Un cant a ésser a la terra.

Hi ha amor vers la poesia (“Tho diria rimant decasíl·labs invictes”) i amor envers la vida. No tot està perdut. No. Allí, al fons de l'horitzó es perfil Menorca, i, en algun dels seus racons hi viu un magnífic poeta.

Enamorat del Salobre. Absolutament recomenable.

Tornar al blog Antigua Vamurta