26.8.13

Robert Louis Stevenson, Requiem, el poema testament.

poema testament stevensonEl poema Requiem de Stevenson traduït al català per la meva mare, la Yvonne Dennis Marcus, que per sort és anglesa i té un català perfecte, fet que no és comú a tots els anglosaxons d'aquestes terres. Us presento aquesta peça un xic oblidada i per a mi especial, un poema-testament, unes poques paraules de Robert Louis Stevenson que resumeixen l'anhel d'un gran escriptor, d'un home, que intueix que el final és proper i que la mort ronda pels volts de casa seva. I el deixo en aquest blog de poesia amb traduccions al català i castellà. Així cadascú pot tastar els diferents matisos.

Stevenson mor amb només 43 anys a Samoa, on els nadius l'anomenaven Tusitala, i on fou enterrat dalt d'un turó, on diuen, els nadius no hi han tornat a caçar. Els poemes de l'escriptor escocès van ser traduïts al espanyol per Javier Marías en un llibre força interessant. La vessant poètica de Stevenson en el món anglosaxó es considerada com de “minor poet”, és a dir, un poeta amb ofici i talent però sense pertànyer, per a mi també, a l'òrbita de grans poetes com Auden, Robert Frost, Ted Hughes, etc. Sí va ser una gran en prosa: contes i relats, La Fletxa Negre, L'illa del tresor, etc.



Nota sobre la traducció: sobre la traducció del poema de la meva mare he introduït lleus canvis. És una traducció lliure, potser massa, però així s'ha fet... Glad did I live!



Requiem (versió en català)


Sota el cel salvatge i estrellat

caveu la tomba i deixeu-m'hi dormir.

Feliç vivia i feliç vaig morir.

I em vaig estirar anhelant



Que aquest sigui el vers que graveu per a mi:

Descansa al lloc on desitja estar;

Torna el mariner, torna a la mar

I de la muntanya el caçador ha de tornar.



Requiem


poemes anglesos catalaUnder the wide and starry sky
Dig the grave and let me lie:
Glad did I live and gladly die,
And I laid me down with a will.

This be the verse you 'grave for me:
Here he lies where he long'd to be;
Home is the sailor, home from the sea,
And the hunter home from the hill.


Réquiem (versió en castellà) 

Bajo el vasto y estrellado cielo
cavad la fosa y dejadme descansar.
Alegre viví y alegremente muero.
Sólo deseo pediros algo:

Que sean estos los versos que en mi tumba grabéis:
"Aquí yace, donde amó vivir,
el marino ha vuelto a casa
y el cazador volvió de la colina".

                Traducció de José María Álvarez


Per acabar, un video d'algú que va donar música al poema, en forma de cant coral.


19.8.13

Cent anys de Campos de Castilla a Catalunya



machado poesies de campos de castilla

El llibre de poesia Campos de Castilla, de Antonio Machado, fa cent anys. Cent anys, més o menys, perquè el llibre presenta varies edicions i successives ampliacions. Un llibre de poemes cabdal a la història de la poesia, on es supera el modernisme i s'apropa, el poeta, a una poesia profunda, íntima i realista. Rellegeixo els Campos de Castilla, un llibre que té molt d'espiritual, com aquella eixuta terra castellana. Feia temps que no llegia uns versos amb els que tant m'identifiqués:

«En estos campos de la tierra mía,
y extranjero en los campos de mi tierra»

Deia Machado en el poema 29 de Campos de Castilla. I si com un famós personatge de Camus, sento el desencís respecte a la societat a la que pertanyo: Espanya d'una direcció, aquesta Europa del nord que asfixia els països del sud, aquesta Catalunya de corrupcions i capelletes que són nuclis de poder. Amb la bandera es deixa de parlar del Palau, de Santa Coloma, de l'Hospital de Sant Pau, i de les retallades d'una societat, la catalana, que en res, desgraciadament, som millors a la resta del veïns que ens envolten. Lluny és, en el pla cultural, la vitalitat dels anys setanta i vuitanta. Respecte a Europa, Espanya i Catalunya és com intentar creure en Déu, en el Déu catòlic, i no aconseguir-ho. Sé veure el truc, el cartó-pedra dels decorats, les serpentines. Manipulació per perpetuar una minoria al poder i perdonar els seus pecats, la mateixa minoria que hem permès i s'han gastat els nostres impostos en ells mateixos. Loosing my religion, cantaven els REM.
poetes i poemes
Diu Machado al poema El mañana efímero:
«El vano ayer engendrará un mañana
vacío y ¡por ventura! Pasajero.»

Penso que seguiré el consell de Machado i intentaré lluitar per un millor demà i no caure en el buit que sento avui. Uns miren a Madrid i els altres a Gibraltar o a la mateixa Catalunya. No els hi faig gaire cas. Tot el nacionalisme implica una minoria extractiva que en treu profit i requereix d'enemics, com Holmes necessita de Moriatri per tenir sentit i justificar-se. Mentrestant, la majoria treballem més per cobrar menys i amb molts menys drets. Aparto les banderes de colors, fins i tot amb dolor: l'estafa és de dalt abaix. Una reestructuració social de primer ordre, un món pitjor.
«Cantad conmigo en coro: Saber, nada sabemos,
de arcano mar vinimos, a ignota mar iremos...»

Que diria Machado. En Gabriel Ferrater, a Cançó de gosar poder, deia:
«Gosa poder donar feina a xarnegos.
Amb el teu sou, compraran vi prou agre
perquè en tres anys els podreixi les dents.»

17.8.13

Els fulls d'Hipnos, de René Char

Les notes del poeta francés René Char (1907-1988), entre la poesia, la filosofia, les idees que volen. En deixo una per aquí:
«Tot el feix d'aromes d'aquestes flors per a fer serena la nit que cau damunt les nostres llàgrimes.»

11.8.13

Si..., comença així el famós poema de Kipling


poetes anglesos traduïts al catalaNo m'agraden gaire els poemes d'autoajuda. Aquells que pretenen animar l'ànima feta (sempre) miques. Però aquest de Kipling, bé... És estiu, fa calor i Rudyard Kipling va escriure meravelles com L'home que volia ser rei o el Llibre de les Terres Verges. I alguna poema també. 
Si…
Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;

si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:

si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»

Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.