24.1.11

PROCLAMA


Un petit poema per respirar i passejar per les teulades...

Visc en silenci a la cambra
Crec en l'exili anònim
Bec de la llum que s'escapa
Vinc de la fe tremolosa.

La plaça del sol com teulada
Content amb un got sense temps
Polit per la brisa de les acàcies
En pau si a l'abast em comprens.
                                                  Igor Kutuzov

19.1.11

L'àgora dels difunts


*Jemaa el-Fna és una famosa plaça de Marraqueix.
L'àgora dels difunts, on flueix embadalida l'ànima.

Obrint-me pas recorro l'àgora
en zig-zag perquè el camí
del home recte perd les claus.
Allí els murs amb portes closes,
els rostres topen, moren, besen
el sol que cau com una túnica
tocant els caps desperts, atents
al so que surt del fang vermell
dels llavis sota els vels, uns ulls
creuats per feixes cel obert,
un dit t'atrau, algú t'estira
hi ha nervi al braç que ven notícies
quelcom primari mou el bruixot
la vella pols, present arreu.
Dormit, salmó a les cases baixes
que encerclen plaça i cel rogenc,
bullint colors extrets de pedres
i flors, desert, que es mesclen purs.
Els grups de joves passen hores
plegats al calç com contraforts
fonent la seva pedra nova,
les dones, cap ben cot, traginen
ocultes lluny del centre, arran
parets del groc trencat dels pobres.
Al món regit pels secs instints
de sang, com lleis encara hi pesen
els pactes, vida és paraula.
Tothom estén la mà volent
narrar, canviar, aprendre el tros
d'aquell Corà que sap només
l'altre, teixint així la corda.
Si em giro, dents menjats, fortor,
la sang dels caps de xai degota
brillant, daurats, rere les llums
d'aram tallant l'aroma viu
regat per carns picants, espècies
fregant la pell, taronges, faules
i bàlsams màgics, micos, pispes,
la cobra es beu la meva por
aquí, on tot es pot trobar.

Jemaa el-Fna, on creix la vida
que neix a cops, brogits d'un poble
tenaç creant la seva música
parida a cada frase dita
amb timbres àrabs sobre l'aire
ferit per crides d'aigua, precs
cantats al pi d'estuc, xiulets,
cruels llavors a cau d'orella,
dansant com ones, vetes verdes,
lliscant de boca en boca rere
un mur d'històries. Lona rítmica,
timbals i flautes gronxen l'odi.

16.1.11

Poesia La Plaça

Poema escrit a la Plaça Catalunya de Barcelona, encara que aquesta ha quedat un xic abstracte i desdibuixada sota els versos. Recordant que en aquesta plaça, fa molts anys, era un punt de trobada, un lloc on seure i xerrar als bars i terrasses.

Poesia Plaça Catalunya

La blanca xafogor davalla des d'un cel
de llana trencadissa el dissabte passat,
sobre el lentíssim gir de l'agòra de marbre.
Veig la vibració. Hi ha un punt que em distreu
a les cortines llises. Una ostentació
hermètica, el pes dels murs monoteistes,
les balconades d'anys tacades, un avís
pintat a la muralla. La petitesa al mar
de ciment dels hereus d'aquests popes antics
que miren l'univers que s'adhereix arreu,
com una llarga nit. Hi ha un absurd contrast,
rastre de moviment, una ombra discordant.
L'aire mogut pel nen que córrer sense seny,
la mare vigilant.                                               
                                              Igor Kutuzov


11.1.11

L'olor del món

Una poesia de versos curts, un poema breu sobre l'olor del món.
El món fa olor
a ous fregits
i a peus i a sabates.
Per què t'adorms?

Un cos fa olor
a plat d'arròs
i a pinassa.
No mous un dit?

Un pis fa olor
a llit desfet
i a llum i a alegria
Em creus, amor?
poesies breus
Un cor té els colors
d'un mar guixat
estrany i canviant.
Marxem d'aquí?    
                    Igor Kutuzov

9.1.11

Poesia Potter

Una poesia pensant en els nens, joves. Un retrat d'aquell moment, fent cua a un cinema.

POTTER
Tots corren oblidant aquest hivern,
a l’assalt vénen, sols o en grups, xisclant,
nens amb abric i guants, el gest veloç
al gir del passadís, un a un caient
al forat negre, sala de cinema.
Els pares, lents, arriben amb fronteres
però tot és nou, tot és mou a dos pams,
si no veus les parets, les esmicoles!
Desfermats passadís amunt, amunt
salten al pou dels somnis que demà
marxaran rodolant carrer avall.
Esperaré profètic l’any vinent.
Cíclics, en vindran d’altres i els mateixos
fets d’il·lusió, que és el primer tram
d’una avinguda. On vaig perdre els braços?
Els seguiré amunt sense escoltar
ningú, obsessiu, absort com un nen,
en moviment, envers el que no veig.
     Igor Kutuzov

poemes breus catala

4.1.11

Què val un llibre de poesia?

Quin preu ha de ser el d'un llibre de poesia? M'estava fumant un cigarro a la terrassa, i he recordat el darrer llibre de poesia que vaig comprar. Farà uns dos anys. És “Violència Gratuïta” de Jordi Valls. 16 euros! 16 euros em va costar! Hòstia!
No és estrany, doncs, que es venguin uns 300 llibres per cada recull de poemes publicat. Una xifra de fanzine clandestí.
De debò algú creu que un jove, posem de 16 anys, inquiet, amb interès per la poesia (un 0,027% dels joves de 16 anys, segons les darreres enquestes) voldrà gastar-se 16 euros en un llibre de 4 fulls en lloc d'anar-se amb la xicota a fer una cervesa i prendre una hamburguesa cruixent un divendres al vespre?

Què hauria de valdre un llibre de poemes? Entre 3 i 5 euros, en paper. No més. Reducció dràstica de costos, doncs, i d'intermediaris i de papallones. Volem cultura o fem el badoc?

I després he pensat. Podria treure el meu llibre de poemes a Amazon. Oh! Gran idea! Molt bé!
I què demano? 2 euros, 3 euros, 0,60 euros... o Zero euros?

Ser o no ser, aquesta és la gran qüestió. Faré una sessió de meditació transcendental, com ara anar a comprar al Lidl, i prendré una decisió.

3.1.11

Gabriel Ferrater recitant poesia

El genial poeta Gabriel Ferrater recitant “Cançó del gosar poder”. Un interessant poema polític amb ús de verbs modals. Ressona el poema de Ferrater quan has tancat el llibre de poemes. Un repàs a la història, al com el poder destrossa la cultura i a nosaltres, també.
Aquí no se'n salva ningú:
El despotisme dels pares, de la burgesia catalana que regala vi agre, les guerres de la Roma Imperial, a la guerra del Vietnam (Si tens napalm..), a tots nosaltres, potser, que esperem amb els braços creuats a que algú ens arregli el món. Gabriel Ferrater va ser, en la meva opinió, el poeta més important de la posguerra a Catalunya. El problema comença quan veus que passa el temps i no arriba una altre veu tan poderosa que ens el faci oblidarr. Així, Ferrater ens sobrevola.

Cançó del Gosar Poder (més avalla us deixo un vídeo de Ferrater recitant) és la història de sempre, la del poder, que avui vivim canviant quatre noms. I una mostra de com fer bona poesia, és clar.

CANÇÓ DEL GOSAR PODER

Gosa poder ser fort, i no t'aturis:
gosa poder ser vell, que si tens fills
un testament els fermarà ben curt.
Gosa poder que no t'agradi massa
d'anar testat per un món que s'espera.
Si et sobren fills, avia'ls una guerra.

Gosa poder donar feina a xarnegos.
Amb el teu sou, compraran vi prou agre
perquè en tres anys els podreixi les dents.
No et faci por: tu pren l'opi dels rics
(d'opi, te'n ve d'Escòcia i de Roma).
Gosa poder tenir enemics a sou.

Tu, vailet nou, confia en anys futurs.
Prou temps tindràs de fer-te amics virgilis
que et llegaran eneides a salvar.
Gosa poder fer-te persona augusta,
quan tindràs temps. I avui, Octavi, noi,
gosa poder degollar Ciceró.

Barbat Alfons, emperador d'Espanya,
cosí d'un Sant i Savi tu mateix,
mira-t'hi bé, que en vindran de més savis
a historiar-te, i et diran que ets mal rei:
els has perdut una bruta batalla
que ells han gosat poder-se-la fer seva.

Mira-t'hi bé, general, que una pàtria
gosa posar molta esperança en tu.
No gosis, no, poder perdre batalles.
Però tampoc no et cal guanyar-les totes.
Si tens napalm per sembrar camps del Nord,
gosa poder perdre guerres de Sud.

Ah, el vídeo. Mireu la gent, és fantàstic. N'hi ha molta. Estan expectants, emocionats. Avui ens goveren i ens foten el pèl a tots, aquests joves que surten escoltant al mestre Ferreter.
Curiòs efecte còmic no desitjat. La veu nasal de Gabriel Ferreter em recorda aquell humorista que no parava de fumar, l'Eugenio. Què importa? Era aquella l'edat d'or de la poesia catalana contemporània.