9.1.11

Poesia Potter

Una poesia pensant en els nens, joves. Un retrat d'aquell moment, fent cua a un cinema.

POTTER
Tots corren oblidant aquest hivern,
a l’assalt vénen, sols o en grups, xisclant,
nens amb abric i guants, el gest veloç
al gir del passadís, un a un caient
al forat negre, sala de cinema.
Els pares, lents, arriben amb fronteres
però tot és nou, tot és mou a dos pams,
si no veus les parets, les esmicoles!
Desfermats passadís amunt, amunt
salten al pou dels somnis que demà
marxaran rodolant carrer avall.
Esperaré profètic l’any vinent.
Cíclics, en vindran d’altres i els mateixos
fets d’il·lusió, que és el primer tram
d’una avinguda. On vaig perdre els braços?
Els seguiré amunt sense escoltar
ningú, obsessiu, absort com un nen,
en moviment, envers el que no veig.
     Igor Kutuzov

poemes breus catala

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada