15.4.11

Poesia Runa, de Vinyoli


Joan Vinyoli és un d'aquells casos de poeta entre línies. Tot i assolir un cert grau de popularitat i reconeixement, penso que avui no se'l recorda com es correspon a la seva obra, les seves magnífiques traduccions i el seu llegat intel·lectual.
Bé recordo les seves magnífiques traduccions de Rilke al català i el seu “Vent d'Aram”, un llibre tòtem per a mi. De totes dues coses en parlaré. Hi ha tants i tan bons poetes per oblidar a Vinyoli?

Aquí deixo RUNA, la condensació poètica del llibre “Encara les paraules”.

RUNA
 
Mira: jo sóc una paret. Els pares van alçar-la
maó sobre maó fins a la mida
que veus , una paret de casa humil.
Fixa't com es clivella,
com va esfondrant-se a poc a poc  amb sord ,
feixuc estrèpit.

Però ja a terra tot,
amb mans obreres de paraula,
nit rera nit,
pacientment plego la runa
i novament edifico.

4 comentarios:

  1. ¡Eo! Que en Vinyoli era un mestre. Buscaré poemes de Vent d'Aram, ja veuràs com era enorme.
    Salut.

    ResponderEliminar
  2. Quina força de voluntat...
    Cada día!!!

    ResponderEliminar