7.6.11

Dies de Tempesta

                                                                                      Pluja i tempestes de tardor. Minotaures i poemes... Les veus dels nens sortint de l'escola. L'escola sense calendaris.

Poema Dies de Tempesta

Dia de tempesta
mes d'octubre,
nens i veus d'escola,
aquell temps
sense minotaures.

Plou i les sabates
floten. Riuen
per una de nova,
vers avall.

Del llarg laberint
no en sé res.
La llibertat és
al principi
i al final, modesta.
                 Igor Kutuzov
poema breu
Dies de tempesta, by Igor Kutuzov.

13 comentarios:

  1. Sempre m`agrada intentar esbrinar qué volen dir els poemes i quan més difícil m`ho posen...més m`agraden. El laberint, la llibertat...qué li passa a aquest poeta?

    ResponderEliminar
  2. No sé perquè però al llegir aquest poema, sols tinc la pel.lícula " El laberinto del Fauno" al cap...
    ( no m'ho tinguis en compte, porto deu hores i pico de guardia...)

    Salut!

    ResponderEliminar
  3. Gràcies per comentar.
    El Laberinto del Fauno em va agradar molt i molt.

    El poema sorgeix veient uns nens sortir de l'escola, en un dia de pluja com avui.
    Em van semblar éssers lliures, més que els adults.

    ResponderEliminar
  4. Ara que l'he tornat a rellegir ( descansada i sense son) l'hi trobo un altre significat. És curiós, sols em passa amb la poesia, me'n donc compte de com afecta l'estat d'ànim al llegir-la i interpretar-la.

    Salut!

    ResponderEliminar
  5. Ja tens raó amb les diferents interpretacions. És com una cambra buida. A les vuit del vespre és diferent que a migdia.
    Gràcies per passar per aquest racó cíberpoètic.
    Salut.

    ResponderEliminar
  6. Aquell temps on tot era possible.

    Ja estem morts.
    Només manca el certificat de defunció.

    ResponderEliminar
  7. Cuant plou millor no eixir de casa.

    Es un placer pasar a saludarte.
    que tengas un feliz dia.
    un abrazo.

    ResponderEliminar
  8. Un poema excel.lent dedicat a la primera generació que va nàixer amb la democràcia, "al principi i al final, modesta", una vegada mort el gran "minotaure" (Franco, el gran dictador), després del "llarg laberint" que va ser la dictadura.

    La tempesta i l´aigua són elements fonamentals del poema, perquè com es tracta d´una nova època cal netejar les taques de l´etapa anterior.

    Per últim, els nens les seues veus i riures signifiquen el futur per un món millor.

    Salut i República.

    ResponderEliminar
  9. Òstia, aquesta no era la inteció, però encaixa perfectament. Increïble, molt bo.
    De fet el poema para de la vida de l'adult, que ha de morir, contraposada al viure dels infants, que són lliures ("el principi...")
    La tempesta...La natura, la llibertat.

    ResponderEliminar
  10. Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.

    ResponderEliminar
  11. És clar que la teua intenció, quan vas escriure el poema és la bona; la resta són simples especulacions interpretatives. Però m´agrada la lectura que faig del teu poema, perquè, com dius tu mateix, tot "encaixa perfectament"

    ResponderEliminar
  12. creo que en todas las infancias hay un dia de tormenta en el que chapoteamos los charcos alguna vez, hermoso
    dejo mi saludo

    ResponderEliminar
  13. Así es, también lo pienso. Lo que no entiendo es por qué recordamos esos chapoteos tan y tan bien.
    Saludos, gracias por la visita.

    ResponderEliminar