9.10.11

La mula morta, de Sebastià Alzamora


Un trencament amb la tradició poètica. Un esglai. La Mula Morta (Proa, 2001). Un dels llibres de poemes més sabrosos escrits en català dels darrers anys. Sebastià Alzamora ja havia escrit alguns llibres de poemes abans d'aquest, però no tan bons.
nous poetes catalans
Sembla una foto d'un altre temps...
Aquí es desploma una poesia amarga, una mirada tèrbola. Mites regirats, versos esbiaixats. L'home modern deixat en un racó d'algun lloc. Si trobeu el llibre, engrapeu-lo como si fos un passaport que us pot treure d'algun lloc. El poeta de Llucmajor (Mallorca) descarrila encertadament en aquesta gran mossegada, La Mula Morta. Deixo un petit fragment.



Tu,
tan ínfima, tan verge i temerosa,
no cesses d'inquirir-me:
“Com resisteix l'hivern la mula?
Quin fogó resplendeix dins la païssa?
D'on ve la pols que opaca els finestrons
del teu taller?


Dels morts, potser: tot és possible,
tot és inevitable,
i el sol, quan baixa...


“El sol, quan baixa, encén tot el confeti,
dissipa els noms, els carros i eines,
enardeix la misèria del món” (...)

6 comentarios:

  1. ... enardeix la misèria del món.
    Definitiu.
    Devastador.
    Que sols estem...

    ResponderEliminar
  2. Un podríem parlar... Però sí. Tens raó.

    ResponderEliminar
  3. No hagués pensat mai que algú s`aturàs a fer un poema a una mula morta, però...segur que per molts que en fessin, ningú no ho podria fer millor que n`Alzamora.

    ResponderEliminar
  4. Ja veus Aina, que les terres mallorquines, assetgades pel vent, són un cau de músics i poetes. Increíble, oi?
    Petons.

    ResponderEliminar
  5. en esa mula muerta se van los sueños del amo, el presiente que su final será igualmente lúgubre y solitario, como su vida...

    ResponderEliminar