8.12.11

Poema de Nadal


poema nadal
Home lliure... Papasseit.
S'acosta el Nadal i volia recordar un magnífic poema curt d'en Papasseit. No és una poesia de Nadal típica. Hi ha altres coses, altres reflexes. Alegria i recordatoris. Per això m'agrada tot i la tragèdia, tot i els temps que fan tan vigents aquests versos.
Suposo que presentar a Joan Salvat-Papasseit és como voler presentar una alzina del bosc. Tothom l'ha vist, la seva olor ens acompanya. Recordar que fou autodidacte i que en els seus poemes l'accent social hi fou fort. A més, com avantguardista, arriscà i força. Una mica tot el que ara no és fa prou sovint. Per a mi és un model. La seva mala salut se l'emportà a una tomba essent massa jove.

Poema de Nadal
Sento el fred de la nit 
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

poesies papasseit
Evidentment, l'obra d'en Papasseit és rica, amb l'accent social, experimental. Sobretot vital. Al següent poema reconeixareu la petja d'aquest artista a poetes posteriors. En Martí Pol n'és un exemple.

Dona’m la mà

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
                    bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
                    miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
                    bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.


4 comentarios:

  1. És preciós aquest poema, molt tendre.

    ResponderEliminar
  2. Sóc Carles de Printcolor, www.printcolorweb.com, impremta de llibres, i volem fer-te un obsequi com autor del blog. Per això, et regalem la impressió d’un llibre gratis que podria ser del teu blog si vols, despeses d’enviament incloses. T’interessaria? Si tens algun dubte em pots escriure a: info@printcolor.es

    ResponderEliminar
  3. Sempre m'ha agradat aquest poema. Et va endinsant a poc a poc, mitjançant un luxe de descripcions, en una antiga Nit de Nadal.

    ResponderEliminar
  4. Els pobres sempre han estat ben oblidats.

    El poema es magnífic.

    ResponderEliminar