28.2.12

L’HOME QUE PINTAVA ESGLÉSIES

Diuen que els poemes no cal explicar-los. Bé, aquest mereix una introducció. Un matí de dissabte era a la Sedeta, un espai de Barcelona on s'hi pot jugar a bàsquet o prendre un cafè. Els nens van anar a trobar a un homeless. El tio aquell estava pintant l'església —la foto— del davant, certament amb gràcia. Era relativament jove, probablement italià. El blau dels seus ulls feria. Ho feia tot a mà alçada, fins i tot el rosetó del temple. D'aquella impressió neix aquest poema.

poesies esglésies
By Igor.
L'home que pintava esglésies        


Si ets aquí és perquè algú t’ha vist
a la ciutat, emergint dels invisibles.
Atrets, els nens van anar, tot i els teus draps
de soledat, el vestit d’un intangible.
Darrera d’ells, vigilant, et vaig tocar
per trobar, vermell i negre, una església
altre cop viva a la fusta escapçada.
¿No lo ves? Está ahuevada”, em vas dir,
i era cert, era el temple del darrera
desdibuixat als suburbis quotidians.
La teva pau, profund mar! Com t’aprovaves,
t’allunyaves, com et decidia el traç!

Lluerna sobre les fulloles
cap home no crema esglésies
als paral·lels de la matèria,
fulgent als contorns del color.
                                          Igor Kutuzov


8 comentarios:

  1. Hi han vides que envejo.
    De veritat que si.

    ResponderEliminar
  2. He de dir que m`ha agradat més l`explicació que el poema i el poema m`ha agradat bastant, eh?

    ResponderEliminar
  3. Me cuesta entenderte, pero lo que capté de tu poema me guso.

    Un saludo

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Buenas mariarosa,
      Hay un traductor instalado en el blog (está abajo). Hombre, un poco traduce lo que le bien en gana, el pobre, pero algo hace.
      Saludos.

      Eliminar
  4. Hola!
    Sí que és una poesia un xic extranya. Mirant-la després de tant de temps crec que no he sabut expressar l'emoció i m'he quedat en el pla intel.lectual. Podrien haver anat junts!
    Gràcies per les visites i els comentaris.

    ResponderEliminar
  5. Sempre hi ha prínceps, invisibles sota la roba de drapàires, passejant per pobles i ciutats.
    És una poesia-conte que em meravella. Gràcies, Igor!

    ResponderEliminar
  6. Poesia-conte! M'agrada aquesta idea. I sí, així és. Salut.

    ResponderEliminar