Poesia satírica i cruel Gai Valeri Catul

Pobre poeta Catul, va morir jove i abans de Crist! Fill benestant de províncies, rebel, tastador dels ambients sòrdids de la civilització romana. La seva obra és molt espontània i, al mateix temps, dotada d'un llenguatge elaborat. En alguna cosa m'ha recordat Gabriel Ferrater. Els versos són a vegades cruels, a vegades tristos, sempre vius. I rics.

Valguin-me els déus, no sé pas si a Emili podríem trobar-li

cap olor diferent entre la boca i el cul.

Gaire més brut no l'és un, ni l'altra gaire més neta,

però el cul, tanmateix, sembla més net i millor

ja que li falten les dents, i les dents de la boca mesuren

un peu i mig, i també té unes genives semblants

a un carro vell, i després la seva rialla recorda

com les mules en zel posen el cony per pixar.

I és aquest el que carda amb moltes i passa per maco

sense que el facin anar mai a la mola i al ruc?

I d'aquella que el toca, amb raó no hauríem de creure

que lleparia el cul fins a un botxí malaltís?

El seu gran amor fou la molt tumultuosa Lèsbia, que es menciona en diversos dels seus poemes, com una obsessió. Un amor d'anades i tornades, que es va dissoldre poc abans de la mort de Catul (84 – 54aC)

Celi, Lèsbia, la nostra, aquella Lèsbia

que era l'única per Catul preuada

més que a ell i que tots els seus, sols ella,

ara va pels portals i les cruïlles

a fer palles als néts de Rem magnànim.

Font: Poesies completes, Gai Valeri Catul. Versió de Jordi Parramon i Blasco. Edicions 62.