15.7.12

Poema Deixat al Maig


En aquest poema curt sobre el mes de maig i la primavera hi ha una confrontació.  El bosc, humit.

Deixat al Maig
Petits núvols a la deriva
perseguits per enormes
cuirassats blancs.
El bosc, a sota, s’esgarrifa.
Ha plogut tant
que el verd vessa arreu.
Apoteòsica és l’exuberància.
Tinc dret a queixa
aquest mes de maig?

maig poema curt primavera





7 comentarios:

  1. No et pots queixar,no, t`ha sortit redó.

    ResponderEliminar
  2. Després de llegir-te jo tampoc tinc dret de queixa.
    Tot el contari.

    ResponderEliminar
  3. Respuestas
    1. Fora de temps, així són els poemes, crec.

      Eliminar
  4. La pluja abundant que ho renova tot, que omple els verds a punt de vessar. És una imatge "apoteòsica", brillant. Com diu l'Aina, redona. I les queixes ens les guardem ben guardades ;)

    ResponderEliminar
  5. Sí, a vegades oblidem, amb aquesta crisi tan poc poètica, la natura.
    Dissortat, el poema el vaig escriure fa un parell o tres d'anys, en un mes de maig. Ja sé, avui és 16 de juliol de 2012. O això diu el calendari.
    Gràcies pels comentaris.
    Salut.

    ResponderEliminar
  6. Mirar la naturaleza, despierta la poesia
    Un abrazo

    ResponderEliminar