1.12.12

Poemes d'Enric Casasses


poemes catala
Una de les veus de la poesia catalana que busquen nous camins. Aquest és el poeta Enric Casasses, nascut a la Barcelona de l'any 1951. Té, ni més ni menys, que vint-i-cinc llibres de poesia publicats. Tot i publicar a editorials convencionals i guanyar premis de poesia convencionals tant el seu aspecte —magre, estrambòtic, propi—, com la seva manera d'escriure versos ofereixen el plaer de tastar altres plats. Personalment, aquest tip de rimes dolces i versos esquitxats de melangia tan comuns a la literatura catalana m'allunyen de la poesia. Així que en Casasses pot agradar o no, però fa una altre cosa. Del seu llibre Calç, extrec aquests versos:

UN AIRE
La nit és un privilegi
teixit tot de seda i or
i ara et jugues el teu sostre
per tastar-ne la finor.
I et lleva la pell,
et guanya les bales,
fa ballar les portes,
tot perquè t'hi vegis.
Llavors obren els llavis
finestres de l'amor
i sembla que s'ofeguin,
que diguin per favor.
La nit és déu vist de cara.

poetes catalans
Hi ha experimentació a la seva poesia, una necessitat de transitar per rutes no explorades abans per altres poetes. També he trobat versos més convencionals, tot i que mai ho acaben de ser-ho, afortunadament.




          

           VENJANÇA
A dins del pit jo hi tinc
punyals de coloraines
clavats als troncs dels pins
cridant venjança!
Ben lluny s'emporti el crit
la tramuntana.
Avall, camí del mar,
la terra es fa més aspra,
hi ha marges recremats
i una barraca
i els dos dragons gegants
guardant la cala.
El boig ferit de por
s'asseu arran de l'aigua
fent rigalets, amor,
amb pedres planes
que fan sis o set bots
i santes pasqües.

Aquest poeta barceloní crec que mai no ha acabat de ser entès o estimat per la majoria del minúscul grup de lectors de poesia i pel micro-no-res grup de lectors de poesia en català. Tot i així jo hi torno als seus versos, més ara que sóc mig vell que quan el vaig llegir per primer cop fa quince o vint anys. Diu ell:

«Resumint, que sóc dels perduts en un mar de castanyes, dels perduts i prou, i com que els perduts potser són els únics que tenen una mínima noció de què va el festival aquest dels estels entre les branques, ho escrivim per als que saben on són, perquè som generosos i quan tenim dubtes ens agrada compartir-los.»

literatura catalana poemes
Benaurats els perduts, doncs.

REFRANY
Al pot petit hi ha poca confitura
i al cor trencat la veritat més dura:
mal amagat és mal que no té cura,
la llibertat, la llei que és més segura,
la veritat, bandera que no es jura,
i el paradís, un bon plat de verdura.



7 comentarios:

  1. Tiene pinta de músico norteamericano indie.
    Me ha encantado el primer poema, prueba a leerlo escuchando a The Velvet Underground.
    Eso sí, lo leo traducido cutremente al español con Google Traductor, así que no soy de fiar xD

    Un abrazo.

    ResponderEliminar
  2. Saps, Igor? Va venir allà on treballava abans, i la jefa que tenia no ens va arreglar l'horari per a que poguéssim anar a escoltar-lo. A mi m'encanta, me fa pensar i me dóna motius per dir que la poesia sempre és anar més enllà del camí dels boleros i balades (que per ballar agarraos ja'stà bé, però sense música, per sortir corrents)

    Gràcies pel tast. Magnífica tria.

    Un petonet.

    ResponderEliminar
  3. Els "escollits" no acostumen a ser gaire reconeguts! un gran poeta !

    ResponderEliminar
  4. En comentaré el darrer al meu bloc un dia d'aquests!

    ResponderEliminar
  5. Recita de conya i viu la poesia al límit, és dels poetes que creuen que la literatura és veritat. Gràcies pel tast, ara feia temps que no el sentia ni el llegia.

    ResponderEliminar
  6. No m'agrada normalment la poesía rimada.
    Sempre tinc la sensació de que es quelcom artificial, como si el sentiment s'hagués d'adaptar a la paraula i si no es així es retorça o es canvia el sentiment.

    ResponderEliminar
  7. És aquest un dels grans dilemes de la poesia. Jo no l'he resolt. En el nou llibre de poemes que estic escrivint he optat, per primer cop, pel vers lliure per les raons que esmentes.
    Salve, Toro.

    ResponderEliminar