7.4.13

Joan Margarit. No era lluny ni difícil,

poemes catalans


S'agraeix la mirada humil del home que sap que se'n va. Joan Margarit és un dels bons poetes d'aquestes contrades catalanes esglaiades. Poemes senzills, significants, profunds. Una veu que parla amb melodies clares.
No era lluny ni difícil (Editorial Proa, 2010), un notable llibre de poesia que recomano completament.
Ah, i no us perdeu la revisió de “Maig del 68'”. Deixo un botó del llibre, l'excel·lent poema “Com les gavines”.

Com les gavines

Creuant els temporals
s'aprèn a planejar
sobrevolant la vida.
Avançar fent servir
la violència del vent.
Com les gavines.
                                           Joan Margarit

3 comentarios:

  1. Sobrevolar la vida com ho feia Kafka a "El desig de ser pellroja".

    ResponderEliminar
  2. Helena, Helena, Helena, cites el que potser és el meu conte breu preferit. "El desig de ser pellroja" és termonuclear. Una maravella.

    ResponderEliminar
  3. Siento decirte que odio a las gaviotas. Eso sí, aprecio su capacidad para ganar a esa violencia.

    Un abrazo.

    ResponderEliminar