19.4.13

Poemes curts d'amor IK


poemes curts amor catala
Roses blanques by Igor Kutuzov

Poemes curts d'amor. Al llibre de poemes 4 Patis que he publicat en aquest blog, cop a cop, post a post, n'hi ha d'amor. Alguns són poemes d'amor curts. He pensat que estaria bé recopilar-los aquí per si algú no els ha llegit o li ve de gust tornar-los a llegir. Sí, estem a la primavera. Gaudiu-los.


Tots els poemes són obra d'Igor Kutuzov.
Podeu descarregar el llibre de poemes 4 Patis en PDF gratuïtament al següent enllaç: Llibre 4 Patis gratis en format ebook i sense registre


Rínxol

Quan els mots s’esvaeixen

És la llum que ens abraça

Nu el cos, roig el cor.



La mà a l’esquena morta

El braç travessa ombres

Penjat del fil que formes.

Encara resten prades

Til·lers perduts que canten.
 
                                 Igor Kutuzov



307

Sorprès, allunyat d’aquella finestra

des d’on contemplava els jocs de miralls,

he baixat al mar, i a les platges riuen

els joves tibats de zel, molls de flames.

poemes curts amor
By Igor
Sec, m’he endinsat cercant la meva nit

que s’expandeix fins trobar els teus llavis.


Oblida els meus buits de llàgrimes fredes.

L’amor és un far de llum palpitant.

Trenca el meu vestit de marbre i dur gebre.

Pren la meva mà, fes-me corporal!


                                                          Igor Kutuzov


Terra d’espígols

Terra d’espígols,

la roda s’impregna de colors.

Ens cansem de passejar

per camps brillants,

d’on neix la llum del món.



Des de la chambre

miro per la finestra,

com d’altres,

el brollador lent de la tarda.

Dos girasols

descansen al llit.

Pell adherent,

terra de flors.


                                     Igor Kutuzov



Les aigües

Paraules que no t’he dit, despuntades,

hauràs de buscar als revolts de la nit,

del cor, si et parlo, sorgeixen paraules

que no tenen un mar on morir,

sang a les paraules que no et toquen

poemes curts igor kutuzov
Roselles, by Igor.
i no et saben dir “torno al meu jardí”.

Paraules en sal, tinc secrets desats

en caixes de crisis perdudes als camins

del meus anys, dels teus ofecs.

Exhaust, cerco més paraules,

cerco una llum, un mestre de vol

entre les mil pàgines dels llibres morts.

Les meves paraules. Són la meva ofrena

més que el ninot brut i espantat

que et duc vespre rere vespre.

Perdona’ls i obre les paraules,

les paraules, paraules, muntanyes, sols...



Prop del bosc, els altres s’esperen.


                                                          Igor Kutuzov

I afegeixo un poema final, l'únic eròtic (o mig) que he escrit.
Poema Eròtic

Majestat ets tu                                                              
quan nua
al matí, m'abandones
a la crisàlide
on hem dormit.
Deixant un vel d'espuma
algú més l'ha vist?—
creues l'espai
esmicoles la llum
i amb gest imperial,
quan encara és meu
l'onatge i el salobre,
al balcó t'abraones.
És això l'amor?
Imaginar els teus
mugrons al sol,
cruspir l'instant,
la teva esquena
blava
regalimant estiu.              
                         by Igor Kutuzov
Acabo amb un vídeo sobre la Pantera de Rilke. Potser no és un poema d'amor, però és l'amor el que l'inspira.

5 comentarios:

  1. Respuestas
    1. Y así acaba este poema de amor... Los otros, los otros yo, que, los pobres, también existen.

      Eliminar
  2. Veo que el traductor Google sigue funcionando. Me alegro.
    Los otros. ¿Cuántos podemos ser?
    Saludos.

    ResponderEliminar
  3. gràcies pel poemari! jo em refereixo ara a aquest vers teu: perdona'ls i obre les paraules

    ResponderEliminar
  4. La poesia és per compartir-la, no com el meu Masserati que no el deixo a ningú. Espero que aquests poemes d'amor, alguns curts, siguin del teu gust.
    Hi ha un punt estrany o d'humor en el vers que cites: "perdona'ls i obre les paraules". Que fora de context sembla una cita de l'Antic Testament o així. Involuntari !!!

    ResponderEliminar