23.5.13

Kafka escriu, de Ted Hughes


poesies curtes catala
Ted Hughes és un dels millors poetes dels darrers 50 anys, i amb molt diferència. No coneixia aquesta petita peça sobre Kafka, així que l'he traduït i aquí la deixo. La meva àvia deia que em calia estalviar. Tenia raó?

Kafka escriu

I ell és un mussol
és un mussol, «home», tatuat sota l'aixella
sota l'ala trencada
(estorat per la llum que va caure aquí mateix)
sota l'ala trencada d'immensa ombra que s'agita sobre el terra.
Un home de plomes imponents.

poemes breus

6 comentarios:

  1. Igor23 de mayo de 2013, 14:07

    He canviat, en el penúltim vers (la bola de foc) "belluga" per "s'agita". No sé en que pensava amb "belluga"...

    ResponderEliminar
  2. Helena Bonals24 de mayo de 2013, 4:20

    Plomes imponents però trencades, les de Kafka?

    ResponderEliminar
  3. Igor24 de mayo de 2013, 6:53

    Home, en Kafka, com a home, va ser força desgraciat. Una vida poc recomenable. La del Ted Hughes tampoc no sembla massa feliç-

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Helena Bonals24 de mayo de 2013, 7:22

      Desgraciat per què? Perquè no es va casar? Perquè no va poder estudiar literatura? No crec que això el fes infeliç, és el que li va permetre de ser qui va ser. I les noies bé que se n'enamoraven.

      Eliminar
  4. Igor25 de mayo de 2013, 0:00

    Helena Bonals.
    T'agrada Kafka. A mi també m'agrada. No crec que Kafka tingués un problema amb les dones, que també. El problema era el món, el món en general. Diuen que al final de la seva vida no patïa tant. Et deixo un fragment del seu diari. El tinc en castellà i em fa mandra traduir-lo al estimat Lapao. Diu així i estem a l'any 1923. Kafka està de vacances a la Llar Jueva de Berlin.
    «Veo jugar a los niños entre los árboles. Niños alegres, sanos, apasionados. Juedío del este, salvados del peligro de Berlín por los judíos del oeste. La mitad del día y de la noche, la casa, el bosque y la playa se llenan de canciones. Cuando estoy entre ellos, no soy feliz, pero sí me siento en el umbral de la felicidad».
    Al final de la seva vida, diuen els biògrafs, va trobar una mica de pau.
    Salut.

    ResponderEliminar
  5. Elfreelang27 de mayo de 2013, 11:40

    He llegit a Sylvia Plath a ell no....veig que paga la pena....això de plomes imponents crec que es refereix a la seva ploma , es a dir al seu escriure, a la seva potent escriptura, el mussol perquè tenia un no sé què d'incomprès, d'aïllat, i també el mussol no és pas sinó una au símbol de saviesa? Kafka ava tenir relacions amb varies dones Felice, Milena, Dora....era el món el qui no el comprenia i potser ell tampoc a si mateix

    ResponderEliminar

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)