15.6.13

Poema curt i molt floral


Cor Floral. 

Tant t'estimaves la teva planta
tant la miraves i cantaves,
tant l'amagaves dels dits
de gel del vent
i de la xarxa de foc
dels migdies de sol,
tant la vas regar
que a la fi, sí,
ho vas aconseguir:
vas ofegar la teva planta.

5 comentarios:

  1. és que les dependències mai són bones ni en política ni en l'amor....la vaig ofegar de tanta regar-la! poema moral diria jo

    ResponderEliminar
  2. I així passa moltes vegades. La sobreprotecció no és bona, i jo la practique molt. No em fa llàstima la planta, i menys qui tenia cura d'ella. Avui estic així. Insensible, però no a tu.

    ResponderEliminar
  3. La sobrepotecció. Una malaltia molt greu. És com si escapcessim els nens, pobres. Jo la partico, encara que estic intentant canviar.
    Sí que és una mica un poema moral. El volia fer més de conya, més irònic, però no m'ha acabat de sortir així.
    Fins aviat.

    ResponderEliminar
  4. Costa molt trobar el punt just, a mi totes les plantes se'm moren. De vegades perquè les descuido i d'altres perquè em passo regant-les. M'ha agradat molt la moralitat que es desprèn del poema.

    ResponderEliminar
  5. S'ha de deixar que ens equivoquem i s'equivoquin per nosaltres i per si mateixos. Jo sobreprotegia el petit, fins que vaig entendre que no el puc fer viure en una campana de vidre, a pesar de la seva discapacitat.

    Sigos feliç. Petons.

    ResponderEliminar