19.8.13

Cent anys de Campos de Castilla a Catalunya



machado poesies de campos de castilla

El llibre de poesia Campos de Castilla, de Antonio Machado, fa cent anys. Cent anys, més o menys, perquè el llibre presenta varies edicions i successives ampliacions. Un llibre de poemes cabdal a la història de la poesia, on es supera el modernisme i s'apropa, el poeta, a una poesia profunda, íntima i realista. Rellegeixo els Campos de Castilla, un llibre que té molt d'espiritual, com aquella eixuta terra castellana. Feia temps que no llegia uns versos amb els que tant m'identifiqués:

«En estos campos de la tierra mía,
y extranjero en los campos de mi tierra»

Deia Machado en el poema 29 de Campos de Castilla. I si com un famós personatge de Camus, sento el desencís respecte a la societat a la que pertanyo: Espanya d'una direcció, aquesta Europa del nord que asfixia els països del sud, aquesta Catalunya de corrupcions i capelletes que són nuclis de poder. Amb la bandera es deixa de parlar del Palau, de Santa Coloma, de l'Hospital de Sant Pau, i de les retallades d'una societat, la catalana, que en res, desgraciadament, som millors a la resta del veïns que ens envolten. Lluny és, en el pla cultural, la vitalitat dels anys setanta i vuitanta. Respecte a Europa, Espanya i Catalunya és com intentar creure en Déu, en el Déu catòlic, i no aconseguir-ho. Sé veure el truc, el cartó-pedra dels decorats, les serpentines. Manipulació per perpetuar una minoria al poder i perdonar els seus pecats, la mateixa minoria que hem permès i s'han gastat els nostres impostos en ells mateixos. Loosing my religion, cantaven els REM.
poetes i poemes
Diu Machado al poema El mañana efímero:
«El vano ayer engendrará un mañana
vacío y ¡por ventura! Pasajero.»

Penso que seguiré el consell de Machado i intentaré lluitar per un millor demà i no caure en el buit que sento avui. Uns miren a Madrid i els altres a Gibraltar o a la mateixa Catalunya. No els hi faig gaire cas. Tot el nacionalisme implica una minoria extractiva que en treu profit i requereix d'enemics, com Holmes necessita de Moriatri per tenir sentit i justificar-se. Mentrestant, la majoria treballem més per cobrar menys i amb molts menys drets. Aparto les banderes de colors, fins i tot amb dolor: l'estafa és de dalt abaix. Una reestructuració social de primer ordre, un món pitjor.
«Cantad conmigo en coro: Saber, nada sabemos,
de arcano mar vinimos, a ignota mar iremos...»

Que diria Machado. En Gabriel Ferrater, a Cançó de gosar poder, deia:
«Gosa poder donar feina a xarnegos.
Amb el teu sou, compraran vi prou agre
perquè en tres anys els podreixi les dents.»

3 comentarios:

  1. I love it! Lo siento, Igor, no puedo responderte en catalán, pero lo he entendido bastante bien. Un abrazo :)

    ResponderEliminar
  2. Sí, una mica trist, tot plegat. És el que veig al carrer, als llibres, als diaris, a la televisió pública catalana. I el pitjo de tot no ho he esmentat: Catalunya viu un moment de debilitat, tan política com econòmica. Som molt dependents. Crec que el primer és fer fort el país, i en cultura també!
    Fins ara.
    I parlant de Machado: compte amb els proverbis i les poesies curtes del final de Campos de Castilla. Brutals.

    ResponderEliminar