15.11.13

Versos pel terra

poesia curta catalaUna nova poesia curta made in Kutuzov. Un petit moment de l'altre dia que vaig transformar en versos, que sempre és millor que en bales.

Versos pel terra
Desesperat vas arribar a casa.
Suant, gesticulant al menjador buit.
No hi havia ni un fil a l'agulla.
Tots els estels fonent-se un a un.
Fins que vas caure en una butaca
i vas mirar al teu voltant.
Tot el que et calia era allí,
a l'abast de la mà, escampat per terra.
                                                                              I.K 

3 comentarios:

  1. Mentre es tinga a l'abast allò que necessitem, és igual on estiga.

    ResponderEliminar
  2. Impactant, el final! Aquests versos no ho són pas pel terra, al contrari, posen ordre a una situació ben caòtica. M'agrada especialment la imatge dels estels fonent-se un a un.

    ResponderEliminar
  3. mentre ho puguem recollir....d'allò escampat en podem treure un nou ordre o un desordre

    ResponderEliminar