10.1.14

Alejandra Pizarnik i el Poema para el padre

Alejandra Pizarnik (1936-1972), una de les grans renovadores de la literatura argentina y de retruc, de las lletres hispanes a finales del seixanta, principis dels setanta. Una veu única, potser, que en aquest poema a la mort del seu pare, ens va deixar una bella angoixa poètica.

poema al padre pizarnik
Estic acabant de llegir la seva obra completa. Potser no tot el que va escriure m'entusiasme en el mateix grau però sí, i especialment a la seva darrera obra, té contes, relats i poemes esclatants. D'aquells que sents, després d'haver-los llegit, una profunda estupefacció, com si t'haguessin fotut un inesperat cop de paella al clatell. Temàtica apart, Pizarnik, va renovar l'estil. La manera de cantar, la manera de mirar, de percebre i plasmar-ho. Bé, junt amb la gran Olga Orozco, Alejandra Pizarnik és una de les grans poetesses argentines. Malauradament és va llevar la vida als 36 anys després d'una llarga depressió. És impossible de dir fins a on hagués arribat, el que sí sé és que l'obra de Pizarnik que m'al·lucina del tot és l´ultima. Increíble. En el poema que us deixo, Poema para el pare, parla de la mort, de com l'enyorava i com va marcar la mort d'aquest, d'ulls blaus. Las metáforas, les imatges, l'expressió poètica són d'una gran emotivitat i força. Cal dir que l'escriptora composava des de les ombres.

poesies pizarnik

Poema para el padre

Y fue entonces
que con la lengua muerta y fría en la boca
cantó la canción que le dejaron cantar
en este mundo de jardines obscenos y de sombras
                          que venían a deshora a recordarle
                          cantos de su tiempo de muchacho
en el que no podía cantar la canción que quería cantar
la canción que le dejaron cantar
sino a través de sus ojos azules ausentes
de su boca ausente
de su voz ausente.
Entonces, desde la torre más alta de la ausencia
su canto resonó en la opacidad de lo ocultado
en la extensión silenciosa
llena de oquedades movedizas como las palabras que escribo.

I aquí un segon poema. Altre cop la foscor hi és present. Més abaix deixo un bon vídeo on es reciten els seus textos, molt bé, m'ha semblat.


La mesa verde

El sol como un gran animal demasiado amarillo. Es una suerte que nadie me
ayude. Nada más peligroso, cuando se necesita ayuda, que recibir ayuda.

Pero a mi noche no la mata ningún sol.

¿Tendré tiempo para hacerme una máscara cuando emerja de la sombra?

Me pruebo en el lenguaje en que compruebo el peso de mis muertos.

El mar esconde sus muertos. Porque lo de abajo tiene que quedar abajo. 



6 comentarios:

  1. El poema al pare és realment colpidor, uf... M'ha agradat molt! Avui precisament he llegit per internet un fragment del seu diari traduït que m'ha cridat molt l'atenció i he pensat que m'agradaria llegir-la. Amb el teu post encara me n'han vingut més ganes. Deia això: "Que aquest any em sigui donat viure en mi i no fantasiejar ni ser altres, que em sigui donat posar-me bona i no buscar l'impossible, sinó la màgia i estranyesa d'aquest món que habito. Que em siguin donats els desitjos de viure i conèixer el món. Que em sigui donat interessar-me per aquest món". Diario de Alejandra Pizarnik - any nou 1960 -

    ResponderEliminar
  2. He llegit alguna cosa d'aquests diaris, Sívlia. També desitjo el mateix per aquest 2014. Màgia i estranyesa d'aquest món que habito. És un fragment molt emotiu, i més coneixent els seus poemes, sovint foscos, tancats, que sembla que no deixen lloc per l'esperança.
    Salut.

    ResponderEliminar
  3. M'has descobert una autora que desconeixia , carai quina força poètica! me l'apunto ! gràcies!

    ResponderEliminar
  4. Els dos m'agraden molt.
    La foscor em fascina.
    El primer poema, el del pare, es inoblidable.

    ResponderEliminar
  5. AY, Pizarnik. Justo ahora me estoy leyendo sus diarios y su luz enferma es apabullante.
    Gracias por compartir a esta maga.
    Un abrazo.

    ResponderEliminar
  6. Vaig comentar la seva Poesia Complet, que vaig tenir l'ocasió privilegiada de comprara a Buenos Aires quan encara no estava editada per aquí, al meu bloc
    http://antiartistes.blogspot.com/search/label/Alejandra%20Pizarnik
    Molt d'acord amb el teu apropament a aquesta artista, per tants motius propera a una generació més anglosaxona que hispànica però si fa no fa de la mateixa època: les Sylvia Plath o Anne sexton que entre nosaltres tan bé ha traduït la gran montserrat Abelló.

    ResponderEliminar