La poetessa vienesa Friderike Mayröcker (1924) és considerada un de les veus de la literatura alemanya més potents. Darrerament he llegit alguns poemes seus, degut al seu bon nom, sense que se'm despertés un gran entusiasme per la seva obra, que no sóc capaç de copsar. Fa una poesia experimental, complicada, amb tocs onírics i relacions que no sé seguir. Abans de dir no m'agrada prefereixo donar una segona oportunitat, potser més endavant. ¿Per què? Cal vigilar molt amb les traduccions. T.S Elliot no em va agradar fins que per casualitat no el vaig llegir ben traduït i amb Montale el mateix, així que... Deixo per aquí aquest curiós Jeroglífics d'amor.
Jeroglífics d'amorJeroglífics d'amor
desapareguda Natalia
picapedrer a l'obra primigènia
gran metodista del temps
una ramat asalta amb veus onejants
mirant-lo a ell
al seu braç de cotó
suau imberbe cadira de braços
en possessió del negre i lleu:
«al terròs és formós ....»
No conec a Natalia i també la trobo a faltar.
ResponderEliminarAquesta nit beuré per intentar oblidar el dolor.
Cert les traduccions són perilloses , és molt difícil traduir poesia , tanmateix una poesia curiosa....potser en llengua original, és clar que no en sé d'alemany
ResponderEliminar