12.11.14

Poemes Pessoa en català (II)


Un altre cop en Fernando Pessoa torna a aquest blog de poesia, amb dos petites traduccions dels seus poemes al català. Es fa difícil escollir entre els poemes de Pessoa, la veritat. Serà qüestió de traduir-ne molts. Sempre em sedueix la poesia de Pessoa. Mai no estic segur si es decanta per la ironia o la emotivitat. Probablement bascula entre totes dues. El segon poema que deixo recorda a la seva famosa Autopsicografia (El poeta és un fingidor!!!), aquest cop amb llàgrimes. Llàgrimes de cocodril o llàgrimes del cor?


Em fan pena les estrelles
lluint tant de temps,
fa tant de temps...
Em fan llàstima elles.

No hi haurà un cansament
de les coses,
de totes les coses,
com de les cames o d'un braç?

Un cansament d'existir,
de ser,
només de ser
l'ésser trist brillant o rient.

No hi haurà, en fi,
per les coses que són,
no la mort, potser sí,
una altre mena de fi
o una gran raó—
qualsevol cosa així
com un perdó?

***

Tot el que vaig estimar, si ho vaig estimar, ho ignoro,
i és com la infància d'un altre. Ja no sé
si ho ploro, si es suposa que ho ploro
o si ho ploro perquè crec que ho ploro.

De llàgrimes hi entenc... Aquestes són calentes
en uns ulls plens d'una mirada perduda...
Però en tot cas em són indiferents
les causes vages d'aquest mal sentit.

I ploro, ploro, amb sinceritat
de qui plora sentint com plora
sense saber si ploro mentint o de veritat
continuaré, sense saber-ho, plorant.



3 comentarios:

  1. Plorar amb sinceritat és més possible que estar alegre. I continuem plorant en els poemes.

    ResponderEliminar