8.4.15

Nous demiürgs

Nous demiürgs

Aquí arriben els nous demiürgs
enfilant-se un a un a l'escenari
empesos per déus mediocres.
Pugen i canten boniques històries
un darrera l'altre,
donen fe de la noia que marxa
un darrera l'altre,
del desencís de la flor marcida,
cansalada de comèdia.
Són tan dolços, estimen tant viure,
que es fan estimar amb llàgrimes,
un darrera l'altre,
mentre hi ha un noi a cada
xamfrà, a cada cubell,
a cada escala hi ha un noi
escarpat amb el silenci del pobre,
lluny de les cançons
de surfistes i martinis
a las arenes llargues,
molt lluny, molt lluny,
la noia rodola pels polígons
la dona implora al pare nostre
el pare surt d'amagat del cau
del menjadors socials
amb un nen a cada mà
sense mirar a dreta i esquerra.
Què els hi pots ensenyar,
quin es el camí que mostres?
I els nous demiürgs
canten desencoratjats aquesta
fi de món sentimental
un darrera l'altre,
avui, dia de desnonats,
de suïcidis discrets, de mares sense llet,
d'homes de ferro esventrats
de velles, joves i infants llançats
escales avall,
un darrer l'altre, un darrera l'altre, un darrera l'altre, un...

I.K, abril de 2015


7 comentarios:

  1. Sí, potser sí. Em té al.lucinat la reacció dels artistes davant de la crisi. No diuen res, no fan res, no parlen. I segueixen enamorats del seu mirall.
    Salut.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Igor, jo ja he passat per la meva crisi creativa personal, és normal que no parli de la crisi general ara que puc!

      Eliminar
  2. Me ha encantado, Besos.

    Mucho, enhorabuena.

    ResponderEliminar
  3. Bé, després vindrà un altre poema. Críptic i poc popular.
    Fins aviat.

    ResponderEliminar
  4. Bé, després vindrà un altre poema. Críptic i poc popular.
    Fins aviat.

    ResponderEliminar