23.5.15

Tomas Tranströmer, Gargots de Foc

Fa poc va morir aquest enorme poeta suec. Pensava que, en català, només havia la traducció feta arran de la concessió del Premi Nobel. Però no, al 1995 Lluís Solanes (la biografia d’aquest home és molt interessant: Enllaç) el va traduir en l’aplec de Poetes suecs del segle XX (Columna).



Adoro aquestes traduccions amb llenguatge modern i sentit comú on es realça, precisament, el poema. En aquest cas una poesia de Tranströmer que parla de l’amor, el pas del temps, el cosmos i altres coses.

GARGOTS DE FOC

Durant els tristos mesos revifava la meva vida
     només quan feia l’amor amb tu.
Com la cuca de llum s’encén i s’apaga, s’encén i s’apaga
     -a ratxes es pot seguir el seu camí
en la fosca de la nit entre oliveres.

Durant els tristos mesos l’ànima estava aclaparada i esmortida
però el cos anava directe cap  a tu.
El cel nocturn bramulava.
Munyíem d’amagat el cosmos i vam sobreviure.

Poetes suecs del segle XX. 
Barcelona, Columna, 1995. 
(Selecció i traducció de 
Lluís Solanes)


1 comentario:

  1. Segur que ho va escriure en ple hivern.

    Un altre que no coneixia.

    ResponderEliminar