2.9.15

By Igor.

L’estiu té caducitat. Quin remei. Tornar a la realitat em fa pensar en quina és l’autèntica realitat, si la de setembre o la d'agost. Al banc, on es cobren els rebuts, ho tenen més clar.

Tot i no ser, ni de lluny, tan dramàtic com estar a presó, la sensació de tornar a la feina, les rutines, al dia a dia que et xucla la millor energia, m’ha fet recordar aquests versos d’Òscar Wilde a la inoblidable Balada de la presó de Reading.

Mai no he vist al món cap home
amb ulls tan plens d’anhel,
esguardar amb tanta persistència
el petit tros de cel
i el nuvolet que el vent movia
com fúlgid navicel.


Jo amb altres presos caminava
pel pati desolat,
considerant quina seria
la seva malvestat,
quan vaig sentir que murmuraven:
«A forca és condemnat.»

2 comentarios:

  1. Ja he tornat a la feina.
    Torno a ser gris.

    ResponderEliminar
  2. Here elaborates the matter not only extensively but also in detail. I support the unique point. It is useful and benefit to your daily life.

    ResponderEliminar