5.11.15

Joyce Mansour, erotisme y cruel surrealisme

Poetessa surrealista y provocadora. Té una cosa genial. Les seves poesies són capaces de sacsejar fins i tot el dia dels morts. La vaig descobrir en una antologia de poemes francesos, d’entre piles i piles de versos que gairebé no em deien res. Va morir l’any 1986 a Paris. Alguns crítics li ha retret una obsessió per l’erotisme barrejat amb cruesa macabre. Jo li agraeixo que hagi escrits bons poemes, poemes inflamats. Deixo algunes poesies curtes com a tast. 


Succeí al principi.
El primer poeta va orinar el seu amor.

Febre el teu sexe és un cranc
Febre els gats s’alimenten dels teus pits verds.

El teu cap separat del teu coll tallat
És el principi de l’eternitat.

                         (traduccions d’Igor Kutuzov)

Caça de Macadam

Hi ha les vostres mans al motor
Les meves cames a la caixa
Els frens entre els meus genolls
La vostra carn a la meva pell
Hi ha un ocell sobre el ventilador
Un home sota les rodes
Les vostres mans al motor
Tot jugant amb un clau
Hi ha un crit a dins del motor
Un gendarme i la seva llibreta
Una carretera al retrovisor
La brisa entre els meus genolls
Un colós sense cap condueix el vehicle
Són les meves mans al volant
El meu sexe càndida que implora.


                               (traducció de J. Parramon)


5 comentarios:

  1. M'agrada! Molt!

    gràcies... una abraçada!

    ResponderEliminar
  2. Ja som dos fans de Mansour... Mica en mica.

    ResponderEliminar
  3. ostres moltes gràcies aquesta dona m'interessa i els seus poemes també .....no la coneixia i ara m'han vingut ganes de fer-ho

    ResponderEliminar
  4. Sempre descubrint tresórs...

    Gràcies.

    ResponderEliminar