Poema escrit a la Plaça Catalunya de Barcelona, encara que aquesta ha quedat un xic abstracte i desdibuixada sota els versos. Recordant que en aquesta plaça, fa molts anys, era un punt de trobada, un lloc on seure i xerrar als bars i terrasses.
Poesia Plaça Catalunya
La blanca xafogor davalla des d'un cel
Poesia Plaça Catalunya
La blanca xafogor davalla des d'un cel
de llana trencadissa el dissabte passat,
sobre el lentíssim gir de l'agòra de marbre.
Veig la vibració. Hi ha un punt que em distreu
a les cortines llises. Una ostentació
hermètica, el pes dels murs monoteistes,
les balconades d'anys tacades, un avís
pintat a la muralla. La petitesa al mar
de ciment dels hereus d'aquests popes antics
que miren l'univers que s'adhereix arreu,
com una llarga nit. Hi ha un absurd contrast,
rastre de moviment, una ombra discordant.
L'aire mogut pel nen que córrer sense seny,
la mare vigilant.
Igor Kutuzov
Igor Kutuzov
Hola, bello blog, preciosas entradas,si te gusta la palabra en el tiempo, la palabra elegida, la peosía,te invito al mio,será un placer,es,
ResponderEliminarhttp://ligerodeequipaje1875.blogspot.com/
gracias, buen martes, besos múltiples...
Cada tarda la creuo.
ResponderEliminarAra es de plàstic.
Ja, ja.
ResponderEliminarJa tens raó. De plàstic, ciment i disseny.