22.4.11

Rilke, poesia d'amor


Però, a qui estima el poeta Rilke? En un dels més apassionats i radicals versos d'amor.
Joan Vinyoli tradueix a Noves versions de Rilke al poeta germànic. El poema té el títol de Apaga aquests ulls meus. Resulta difícil no deixar-se arrossegar per la força d'aquests versos.


Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.


Deixo dos interessant enllaços a l'obra de Rilke:

6 comentarios:

  1. Encara amb el primer cafè del dia a la mà i llegir aquest poema... Uff! ( crec que en comptes de fer-me un altre cafè, pendré una til.la! jaja)
    Impressionant!

    ResponderEliminar
  2. Agg. Tens raó. El poema es una bomba. Té un grau de passió tan bèstia que et deixa estabornit. Sort que t'has près el cafè!
    Salut.

    ResponderEliminar
  3. Muy buen blog, felicitaciones está muy lindo me gustó mucho

    ResponderEliminar
  4. Gràcies Pablo, intento ser auster aquí i directe amb els continguts.
    Salut.

    ResponderEliminar
  5. Gracias Pablo, espero que vuelvas alguna vez.
    Saludos.

    ResponderEliminar