9.9.11

Passeig Nocturn

Un poema nocturn. Sota els núvols, de nit. Un altre poema del de 4 Patis, el tercer d'aquest llibre de poesia.


poesia nocturna
Passeig Nocturn, by Igor
PASSEIG NOCTURN                       

Cobert per les aigües
del vespre torno a casa.
Ben bé un cap d’agulla
que trenca mampares,
constant, baixa la pluja.

Quietud a l’avinguda.
La nit és tota plana,
sense la meva veu
escolto els lents batecs
de les pedres mullades.

Avanço encenent
la memòria que llisca
com l’aigua sobre la llosa.
Mitjanit sense homes,
mitjanit sense déus.

poemes catala
Provo d’entendre però                                  
sóc lluny del present.
M’espera la dona,
m’espera la filla
desordenant els jocs
dels seus llargs dies.

Sento el bes del cel
pujant per l’avinguda,
muts, els arbres gaudeixen.
Lleu com aquesta pluja
les ungles de l’aire
em perfilen, m’esborren.
Dóna’m un nou rostre!

Torno a casa, al vespre.
                                       Igor Kutuzov
Poema tercer, secció primera Tangents.

10 comentarios:

  1. Es nota que t`agrada aixó de tornar a casa baix la mirada de la lluna, amb gotes de pluja fina et mullin la cara i acompanyat d`un silencienvolvent, més encara, si te saps esperat.

    ResponderEliminar
  2. Per cert, m`agraden més els teus poemes que els dels altres, els trob més humans.

    ResponderEliminar
  3. Les imatges de la quietud de la avinguda i les pedres mullades tenen molta força. Salut!

    ResponderEliminar
  4. Hola, celebro que us agradi. Riureu una estona. El poema neix d'un moment de plenitud... Tornant de veure fútbol en un bar. Però pugava pel Passeig de Sant Joan de Barcelona, va començar a ploure, encara no feia massa fred.
    Gràcies per comentar. Fins ara.

    ResponderEliminar
  5. Home, Aina. Gràcies. Però és que sóc fan d'alguns poetes i poetesses i no hi puc estar del tot d'acord. Això sí, fa que pugar aquest grapat de poemes tingui sentit al 100%.
    Salut.

    ResponderEliminar
  6. jajajaja tornant de veure el futbol? ohhhh ara m'has matat!! jo veia la tornada molt més poètica!
    ;)

    ( per cert, molt bó, eh?)

    Petons.

    ResponderEliminar
  7. jajajaj. Ja veus, molt prosaic. Encara que recordo aquell vespre, els carrers estaven ben buits. I quan va començar a ploure, l'aigua es va endur el fútbol.
    Celebro que t'agradi. Salut.

    ResponderEliminar
  8. Fútbol i pluja es més que suficient per fer un bon poema si ets una persona sensible.

    Molt bo.

    ResponderEliminar
  9. nada mas bello en una noche de lluvia, saber que nos espera la familia y el amor, la ternura de la lluvia echa hogar
    saludos Igor

    ResponderEliminar
  10. Y la lluvia, te empuja al hogar, no hay duda.
    Gracias por pasarte y leer.
    Saludos.

    ResponderEliminar