17.12.11

El Pla dels Albats


Segon poema de la IIº Secció del poemari "4 Patis". 
Una poesia sobre la vida, la mort, la terra i el cel. Metafísica?

poesies de vida i mort
EL PLA DELS ALBATS
Vam deixar els grans murs enrere,
l’altiplà pedregós s’obria.
Davant, tota la sequedat
del vell arbust mediterrà,
les espurnes de la ginesta
sobre una verda aquarel·la,
esbarzers lligats a la terra.
Caminàvem tots tres ben junts
sota núvols prims i esquerdats
cap amunt, seguint les esteles,
tiges d’argent d’un petit temple.
Quatre parets irregulars
quatre parets surant al vent,
les veus dels morts desarrelades
que deixaren aquesta casa.
Les portes eren ben obertes.
Tu vas sortir corrents. L’Altar,
treva i les humides penombres,
palpar la teva llum carnosa
fer lliscar els dits sobre la pedra,
la blanca pedra foradada.

Tornàvem rient a la plana,             
els punts verds morint-se molt lluny.
Algú parlà d’una necròpolis.
Seguírem un camí de sorra
tortuós, fil entre dos mons.
Al est, la vall del mar, al sud
la ciutat dels vius, a l’oest
les llenques llaurades pels homes,
molt al fons el bressol de llums.
Els secs xiprers marquen les fites
fins que arribem a l’esplanada
on s’acaba el nostre camí.

Dibuixant un penya-segat
un mascaró de tou granit,
el llarg cos de pedra estirant-se
dins l’espai dels dies i nits.
Ningú ens havia avisat.
Obertes al cel, trepitjàvem
la constel·lació de tombes,
llits d’infants perforant la roca.
El Pla dels Albats,
negra pluja omplint els buits.
Trasbalsada, tu, la petita,
vas dibuixar cercles a l’aigua
estancada, emmirallant-te
a un passat que és fidel.
Preguntant quan ens marxaríem,
vas voler saber els futurs
capbussant-te al llac del tresor.
Una mentida per pregunta,
una promesa per record.
                                           Igor Kutuzov

5 comentarios:

  1. Per un moment m'he trobat també caminant! ;)

    Petons.

    ResponderEliminar
  2. Es molt bo.
    Sempre son bons. Sempre.

    I a més es llarg como li agraden a l'Aina.

    ResponderEliminar
  3. Ostres, qué bé que us agradin els poemes. Aquest és dels meus preferits, tot i que els quatre gats que han llegit els poemes de 4 Patis mai el destaquen.
    Gràcies per la visita.

    ResponderEliminar
  4. La lengua catalana es de por sí poética y musical. La lectura de este poema, por ejemplo, lo confirma. No sólo he podido traducirlo bien al castellano, sino que está en la línea de las letras de los mejores cantautores catalanes.

    Una abraçada del Federico, Igor.

    ResponderEliminar
  5. Hola Fepete. Me alegra en sobremanera saber que algunos usan el traductor. No es perfecto ni mucho menos. Va bien para poemas sencillos con palabras sencillas. Pero bueno, mejor que nada sí que es.
    Espero que vuelvas por aquí.
    Un abrazo d'en Igor.

    ResponderEliminar