Poemes curts de Carles Riba

No sóc un gran fan de Carles Riba, aquesta és la veritat. I això em produeix uns certs remordiments, perquè Carles Riba és el gran tòtem de la poesia catalana contemporània. I sense el contemporani em sembla que també l'afirmació seria certa. El poeta era, em sembla, un home abstracte. D'una intel.ligència pesant i aclaparadora, em sembla que sobre això no hi ha dubtes, feia uns poemes extremadament densos. Sovint m'hi perdo entre els seus versos, i sovint em sento perdut. En canvi, fa uns mesos, vaig ensopegar (oh, el destí!) amb els seus poemes breus. La seducció va ser instantània, com enamorarse de cop i volta, sense explicació, sense raons.

De nou la casa,

i en la vetlla concorde

dels cors, el nucli

dolç i pur i el silenci

del món on fórem nàufrags. 

                  (Tankkas del retorn)

Tota la vida
et veuré com sorgires
de tu mateixa,
nua i nova com l'alba
i vera com un somni.

             (Tres Suites)

Érem nosaltres
amb la nit dins les copes.
¿Recordes? Ebris
estranyament, parlàrem
de vida per més vida.

           (Tankkas del retorn)

Si vols visita el meu altre blog, Antigua Vamurta