31.3.12

Poesia per l'amic


Una poesia que parla dels amics, d'aquells de fa tant de temps. Els amics que no es tornen a veure i qui sap on són o què fan.
l'amic


CLAROR

Encara és vibrant l’arpegi a la gespa...

Un crit a través del mur de bardissa
dels nostres jardins fets per esperar
migdies de mar, tardes a les roques.
El llarg estiueig, els Nadals severs
assecats de llum, la Setmana Santa
i els assots de vent, l’escola, un temps
tensat per uns fils teixits de frisança.
El núvol de pols, la bimba perdent-se
per sobre els xiprers dels camins ardents.
Què volíem ahir?
Al vespre tornar, a les samarretes
humitat amb sal, al llit, el mareig,
onades al cap que vénen i marxen
que vénen i van. L’estiu, l’amistat.
                                                Igor Kutuzov

12 comentarios:

  1. La sucessió efímera de l'arpegi, conté l'amistat i el temps.
    Trobo inmillorable la secuència de imatges. M'ha encantat!

    ResponderEliminar
  2. Sempre trobo als teus poemes aquesta contemplació lúcida i pausada. Quina contenció! Quina bellesa!

    ResponderEliminar
  3. L'amistat es molt bonica. Me quedo con la pregunta: "Què volíem ahir?" :)

    ResponderEliminar
  4. Casi siempre me doy una vuelta por este espacio y nunca me atrevo a comentar, puesto que la poesía es muy dependiente del idioma y aunque cuento con ayuda del traductor suelo tener la sensación de estarme perdiendo algo. Porque el lenguaje no vive en los diccionarios cuando vive y no existen los sinónimos en ningún idioma.

    Aún teniendo en cuenta todo lo anterior voy a arrimar un comentario, esta vez me atrevo; me encantaron esos versos de azúcar negra, como una melancolía un tanto dulce. Es increíble como uno siempre vuelve a los lugares donde se ha sentido querido-guarecido en su niñez. Vuelve siempre de algún modo en cada temblor del adulto.

    Un gran abrazo desde Argentina.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí que es increíble. Siempre volvemos a los mismos lugares, como un criminal, como un perro que tiene una sed inmensa. Bueno, tampoco pretendo buscar explicaciones, que me vuelvo loco sino. Aúzar negra, apuntada esa expresión tan viva.
      PD: el traductor google. Tiene fallos, todavía. Lo que veo es que hace un año era peor, así que qué sé soy, igual el paciente sigue mejorando.
      Saludos y abrazo.
      Leído en Argentina. ¿Qué puedo pedir más?

      Eliminar
  5. Ostres, quants comentaris. Què volíem ahir? No res, passar el dia sense pensar massa. Trobar l'amic. Els jocs. Tot això ho enyoro com adult, aquesta llegueresa... No hi havia ni passat ni futur.
    Salut.

    ResponderEliminar
  6. "Sine amicitia, vita esse nullam", i des de que vaig perdre el meu amic puc confirmar-ho amb amargor.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Buscant a l'oracle de Delfoogle he trobat que la cita és de Ciceró, Dissortat sempre em descol.loques, i per molts anys que sigui així.

      Eliminar
  7. Suscric el comentari de Patricia.
    Tinc la mateixa sensació cada cop que et llegixo.

    ResponderEliminar
  8. Ui, que sóc un neoclàssic sense voler-ho. Més endavant i hi haurà poemes un xic diferents. Espero que també t'agradin.
    Salut.

    ResponderEliminar