29.6.12

Jo m’acuso


Una poesia intimista del llibre de poemes 4 Patis que us podeu baixar gratis en pdf, epub, mobi, kindle, etc.. Aquest Jo m'acuso. El principi dels nostres mals, no és a dins nostre, no en som els responsables? Un poema-acusació amb trets d'autorerat poètic.

Jo m’acuso
M’acusa la pau dels insignificants,
les queixes d’un pagès de salobre,
no és lliure! És un pati ordenat
amb vidres trossejats
d’un firmament imaginari.
M’acuso de no destruir.

M’acuso d’haver emigrat
fins esborrar el que creia ser
aire, cercle. De negligir
deixant l’heura estancada
als murs de casa meva,
seus són els vèrtexs.

Sóc un home pertinent?
Em desgasto a cada reclam
d’aquests anys tan prudents...
És la mandra el meu pecat,
comprant fruites enceses
als mercats de llums sucroses.

M’acuso de creure que l’art
és copsar i entreveure,
quan tu vols commoure’t.
El meu cohort és desgràcia.
Jo m’acuso de no fer res.
                             Igor Kutuzov
poemes igor kutuzov pdf, epub, kindle, mobi
Josep Mari Sert.



9 comentarios:

  1. Hi ha versos pels quals faria 100 km per conèixer qui els ha escrit. Parlo seriosament.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ja, ja, celebro que t'agradi aquest poema d'acusació. Salut.

      Eliminar
  2. El arte es indefinible. He ahí su encanto.
    Hoy te has puesto muy serio y me has cautivado.

    Un abrazo.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Indefinible y con la consistencia del vacío. Así es la poesía.
      Besos.

      Eliminar
  3. Brutal, m'has deixat sense paraules. Aquests versos tenen tanta força que sóc incapaç de dir-ne res més del que expressen. Només puc dir que jo també m'acuso. Petons

    ResponderEliminar
  4. "M’acuso de creure que l’art." Crec que amb això ho has dit tot :) Petons!

    ResponderEliminar
  5. Hola,
    De fet, el poema neix sobre una crítica a un mateix. De la meva responsabilitat sobre el que succeix en el nostre món.
    Cantireta, que t'emportaries una decepció. Només cal recordar l'amic Pessoa. Però si passes per BCN i vols fer un cafè estàs convidada.
    El arte es indefinible. Aquí està una de les seves gràcies.

    Sílvia. Síí... Si ho penses bé, quasi tots no fem prou per fer un món millor. Gràcies per les teves paraules. Potser, sabent que estem malalts, ens podem començar a curar-nos.
    i*, el cert és que hi ha gent que per a ells l'art és tot emotivitat. Que sí, que també, però penso que és més que commoure's.

    Salut.

    ResponderEliminar
  6. Tots som culpables.
    Defugim la responsabilitat del que passa al món amb qualsevol excusa.
    I continuem vivint com si res...

    ResponderEliminar