24.6.12

Poetessa Anna Aguilar-Amat


anna aguilar poetessa
Amb cinc llibres de poesia, l'obra poètica de Anna Aguilar-Amat penso que és tot un referent al petit planeta dels versos catalans. Ha guanyat premis, entre ells el Carles Riba del 2000 amb Trànsit entre dos vols, tot i que el més important per a mi és que la seva poesia m'acarona i m'acompanya. Cantan dos veus, una íntima i la que mira el món. Una mirada que a vegades no surt de la cambra i d'altres, mira tota la vall i més enllà.
Té la seva poesia una proximitat que enganya. Quan creus transitar sobre mètriques quotidianes, la poetessa de Barcelona t'enreda i caus en la profunditat soterrada dels seus poemes.
«Però això no fa menys bells ni menys estranys
els objectes trobats, desats dins un ventre de vidre
tubular que és la teva esperança».
Diu en un fragment del poema Relativitat, del llibre Música i Escorbut (Edicions 62, 2002).

Una altre característica de la seva manera de fer és el llenguatge. No cal anar llegint mentre es sosté un diccionari a la mà. Un llenguatge proper que ressona en moltes direccions. Un altre tret notable és el ritme i la mètrica, que sota el puny de Aguilar-Amat, sí semblen sotmetre's. Sovint són versos lliures. Però d'aquells rars, versos lliures dotats de musicalitat.
Com sempre, el millor és llegir l'autora.
Ah, primer deixo l'enllaç a la seva interessant pàgina web: http://www.annaaguilaramat.net/

Benaventurances
Dius que l’amor és com un got:
es trenca si l’agafes
massa fort o massa fluix.
Ronny Someck, Trosset de vidre
Benaventurats aquells que no han trencat cap got,
que no van prémer poc ni tampoc massa
la copa amb què brindaven.
O aquells que van deixar-lo caure 
sobre una superfície
tova de factures o de bolquers 
o baralles de cartes.
Els que adquiriren duralex, 
metacrilat o porexpan.
O l’eucarístic copó massís dins l’or.
Aquell que penjà a la paret una copa de vi pintada
per Dalí. Els qui desaren la vaixella dins la
vitrina amb els anells.
O aquell que en ser ell mateix el recipient
va deixar d’existir, a mans d’un altre.
Benaventurats els no poetes.
Visquin les fonts; els tolls com aquest
poema.

5 comentarios:

  1. La meva ignorància es "cum laude".
    Ara ja la conec.
    Bon poema.

    Gràcies.

    ResponderEliminar
  2. Interessant treball el d'aquesta poeta que no tenia el gust de conèixer, ara gràcies a tu la començaré a conèixer una mica..

    ResponderEliminar
  3. M'agrada molt, sobretot aquesta proximitat que descrius i que et duu en el pou profund de la poesia. Gràcies per descobrir-nos nous horitzons poètics, els meus són força limitats (també tinc uns quants cum laudes).

    ResponderEliminar
  4. Sin cristales rotos no hay poesía.
    Gracias por el descubrimiento, me gusta mucho su sencillez.

    Un beso.

    ResponderEliminar
  5. Bellíssim el poema. Gràcies per descobrir-nos-la. Caldrà llegir més (amb pauses, clar).

    ResponderEliminar