Un
poema d'estiu. Una poesia d'agost, aquell ferragost, i sobre el temps,
altre cop, el temps que gira i gira com un poema.
Igor Kutuzov.Cercles d'estiuLa lluna encavalca l'agosti les noies corren pel cel.L'esquitx de mar a l'ull.Si el matí s'aixeca ben nua l'entrecuix de l'horitzós'apleguen les veles dels estius.Tota la sorra que et crema.Una bola blava creua la platjai no saps d'on ve, d'avui o d'ahir,viatja sobre el mar, el cel, i caurodolant com una pilotafins tocar un altre juny de foc.
 |
| Platja d'agost, by Igor. |
La record, la pilota blava, resulta igualment refrescant.
ResponderEliminarSenzillament estiu!
ResponderEliminarm'agrada que la lluna encavalqui l'agost!
ResponderEliminarMolt sensual aquesta mirada a l'estiu, i la bola atemporal que arriba com una tempesta, genial. Quants contrastos i quin cercle més ben fet!
ResponderEliminar¡Exacte! La clau de tot el poema és aquesta bola atemporal que s'eleva i salta la barrera del temps, com si fòssim a un conte fantàstica japonès, enllaçant tots els estius.
EliminarPetons.
M'agrada aixo de l'entrecuix de l'horitzo. No tinc accents, disculpa!
ResponderEliminarTranquil.la, no t'amonïs pels accents. Doncs l'entrecuix de l'horitzó va ser un canvi d'última hora. Abans era "al fil de l'horitzó", que no té tanta gràcia.
ResponderEliminarSalut.
Un magnífico poema que se puede sentir con la vista, con el tacto, puede escucharse...
ResponderEliminarQué acertadas imágenes la de las chicas que corren por el cielo y la entrepierna del horizonte.
Muy buena la estructura circular del eterno verano convertido en bola azul.
Felicidades.
Un abrazo Igor.
Ple de màgia i refrescant.
ResponderEliminarMe siguen encantando las chicas que corren por el cielo.
ResponderEliminarUn abrazo.