25.9.12

Oda al Gripau


Una poesia al gripau, petit, lleig i lliure.
Oda al Gripau

L'invoques perquè t'ajudi
a moure no sé quines penes.
Els de casa el criden
perquè, diuen, hi ha desordres.
Ell l'estira del braç,
s'atansa ensenyant l'ullal.
Però si és un gripau!
Un gripau que viu al fang
pendent de la mosca que passa
que canta a la lluna
que vola-vola-vola.
Què li dieu dels déus i oxitocines?
Si és un pobre gripau
que no en sap de regnes ni promeses
ni de queixes i tristeses
ni de fites vitals
ni de núvies que corren
ni d'arnes d'una sola ala
ni deutes existencials.
És un gripau que viu
prop de l'aigua
que si obra la boca i canta,
amagat al fullatge,
és per fer riure
la formiga amiga que s'escarrassa.
Un gripau d'ulls tancats, mig babau,
un gripau esparracat
un gripau que viu a la bassa.

               Igor Kutuzov 2012
poesia gripau

12 comentarios:

  1. Tan sols és un gripau...però segurament més feliç que tots nosaltres! ;)

    Molt bó.

    Petons.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Volia fer alguna cosa una mica més lleguera, mig en serio, mig en broma.
      Petons.

      Eliminar
  2. Afortunadament li "cantes" a un gripau, si arribes a fer-ho a un fastigós dragó comú, et faig fora dels meus blogs favorits hehehe.

    Recorde que de xiquet vaig matar un gripau amb un d'aquells rifles de balins amb un amiguet. Feren falta bastants balins per a matar-lo. Quan recorde allò sempre m'agafa un fort malestar. Matar per matar, i amb aquella parsimònia de carregar el rifle, apuntar i disparar... Després he disparat al plat, però mai més contra un ésser viu. Quina crueltat s'amaga dins del cor dels humans, petits o grans. Recorde la sang tan espesa... Valga la teua poesia per epitafi d'aquell pobre animalet, lleig i lliure, assassinat sense pietat.

    Una abraçada.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola,
      Ara riuràs. Recordo molt bé com uns amics meus van caçar un pobre gripau de la piscina. El mig van enterrar a la sorra del parc i el van matar amb branques, clavant-li un munt. Recordo que no entenia res.
      Dels fusells de balins. Ostres. Era la meva obsessió, disparar a les llaunes de coca-cola. Ah! Mira si en fa d'anys que la culta del fusell era de fusta, de fusta bona.
      Si serveix d'epitafi per aquell gripau i el meu, ha valgut la pena.
      Un abraçada.
      (Ah, la memòria traïdora, sempre torna-----)

      Eliminar
  3. Sembla una cançó infantil, va...posa-li melodia i et faràs d`or.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. aina... No voldries ser el meu mànger? És clar que amb els diners poètics la nostra seu seria un pont sobre el Llobregat.
      Petons.

      Eliminar
  4. Sembla un gripau repugnant, però segur que amaga alguna qualitat de príncep a dins. És un poema dur, almenys a mi m'ho sembla. Fins i tot he sentit mitja llàstima per el gripau, que pobre, de fet, no deixa de ser un gripau i fer coses típiques de gripau. Sigui com sigui, li has fet una bona oda i segur que has guadit fent-la ;) Una abraçada!!

    ResponderEliminar
  5. Bé, Sílivia, jo diria que el pobre gripau no té la culpa de res, és la societat que li exigeix molto, i ell vol viure enterrat al fang i que el deixin en pau.
    Pobre gripau! Ell sí que canta a la lluna.
    Petons.

    ResponderEliminar
  6. el gripau bé es mereix un bon poema...t'estarà agraït segur

    ResponderEliminar
  7. El griposo (creo que gripau significa eso) tiene mucho más que decir del mundo que todos nosotros, pues lo está viendo desde dos perspectivas a la vez: la del enfermo y la del llamado sano que nunca palidece.

    Un abrazo.

    ResponderEliminar
  8. "Gripau" es "Sapo". Ese traductor que tengo instalado... Porque es gratis, si no, lo despido.
    Saludos.

    ResponderEliminar