4.7.13

Música


I al migdia el trànsit es succeeix com una cadena sense fi, com un esllavissament continuu d'una muntanya de deixalla i metall. Però, per sobre d'aquest eixordament que et trenca els ossos i t'anul·la, ressona un pardal llunyà que des d'algun terrat refila.
La melodia parla de l'horitzó. La música és a tot arreu i obre el porticó de l'esperança.

4 comentarios:

  1. Aquí mateix, en la meua terrassa, tinc una merla molt disciplinada, que trenca el so desagradable del quotidià...

    Sempre quedarà algun pardal...

    ResponderEliminar
  2. La merla disciplinada. Molt bo. Doncs per aquí les orenetes també ho són. Tornen sempre, per sobre les ambulàncies, el sorollot de la ciutat i aquesta ciutat un xic espantada.
    Sempre queden merles, orenetes i pardals despistats.
    Salut.

    ResponderEliminar
  3. espero que el porticó s'obri de bat a bat

    ResponderEliminar
  4. Els pardals ens miren i no s'ho poden creure...

    ResponderEliminar