11.7.13

Poesia curta Enyorança


Una poesia curta sobre l'enyorança. Sovint penso que és una trampa de la ment, l'enyorança. El que és segur és que existeix.


Enyorança
T'esvaeixes
i no penso més en tu.
Com aigua que s'escampa
sobre l'aquarel·la, com la flama
devorada per la pedra.
I enyoro enyorar-te,
la fressa d'una serp al vespre.

                          I. Kutuzov, juliol de 2013


poema breu enyorança
Foto i Poema Enyorança, by Igor.

4 comentarios:

  1. ◊ dissident ◊11 de julio de 2013, 13:03

    Així és l'enyorança i sens dubte existeix.

    Jo pensava que l'enyorança em mataria, però no ho va fer i pot ser haguera segut el millor.

    TOC + TAG = jo desfet.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Igor12 de julio de 2013, 2:23

      Ostres dissortat. El dolor de l'enyorança. I penso que l'estiu i aquesta calor tot ho empitjoren.
      Una abraçada.

      Eliminar
  2. Sílvia 11 de julio de 2013, 13:24

    "enyoro enyorar-te", genial! A mi em passa el contrari, mai no m'oblido de recordar...

    ResponderEliminar
  3. Igor12 de julio de 2013, 2:21

    Un amic, un temps perdut a les valls del passat, una amant, un company. Els territoris de l'enyorança poden ser enormes.
    No m'oblido de recordar, ah!!!
    Salut.

    ResponderEliminar

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)