Em resulta difícil explicar el plaer que provoca llegir els Tankkas de Carles Riba publicats, resumits, impresos en el llibre Del joc i del foc. Potser és la fragància lleu que duu l'aire del matí, el regust de la brisa de la nit d'aquests poemes breus, aquestes poesies tan curtes com perfectes. En deixo un tast.«Dins el vent la llum
i dins un viatge al món.
Ah, una joventut
dins la meva mirada
i la meva enyorança!»
«La nit somia
riu avall de la lluna;
els morts, dins l'ombra,
comprenen les paraules
obscures dels poetes.»
«Una altra fulla
desisteix de la branca;
cada vegada
el jardinet em sembla
més gran, i que ens oblida.»
«Érem nosaltres
amb la nit dins les copes.
¿Recordes? Ebris
estranyament, parlàrem
de vida per més vida.»
Tens raó, costa de dir la sensació que provoca llegir les tankes de Riba. Molt més fresques que els altres poemes. Potser és un efecte de la seva perfecció. Et deixo aquesta que m'agrada molt:
ResponderEliminarLVI
AMANTS
La nit i el dia
el son amb els seus somnis,
el goig, la pena,
tot sembla que ens amagui
i que millor ens desperti.
Ohh.. Els Amants d'en Carles Riba. És molt cert. Em passa el mateix, em resulta més fresc i més proper els tankkas que alguns dels seus poemes coneguts.
ResponderEliminarI parlant d'amants, deixo aquí un altre tankka ribià. Potser que l'afegueixi al post.
Aquí es besaren
dos amants, com de sobte
no coneixent-se:
fora del temps, dels rostres,
en la memòria pura.
No m'ha acabat d'agradar. Però està molt be. Felicitats per l'esforç. :)
ResponderEliminar