22.3.15

El secret de Montale

De tant en tant els versos de Montale, el gran poeta italià del segle XX, sonen dins el meu cap i m’acompanyen. Aquest poema que deixo aquí parla d’una sensació que ben segur es coneguda per molts. Oi que té un regust a Vinyoli?


Potser un matí, caminant en l’aire de vidre,
àrid, girant-me, veuré esdevenir-se el miracle:
el no-res a la meva esquena, el buit
darrera meu, amb un terror d’embriac.

Després, com en una pantalla, acamparan entorn
arbres, cases, turons, per l’engany acostumat.
Però serà massa tard, i jo me n’aniré
calladament entre els homes que no es giren mai,
amb el seu secret.


Eugenio Montale.

3 comentarios:

  1. La sensació d'estar a la vora de l'epifania, de tenir-la a frec de nas. Fins i tot: que arribarà inevitablement.
    Molt vinyolià, sí. Gran poema.

    ResponderEliminar
  2. Montale, genial. No trobo els seus llibres de poemes en català. Aquesta traducció ve d'un llibre que parla de diversos poetes i poetesses, de fa vint anys o més.... En fi, deu estar descatalogat.
    Molt vinyolià, sí. Salut.

    ResponderEliminar