26.5.12

Gabriel Ferrater, primer poema


mutilat poema
El Mutilat és per a mi el primer poema del Gabriel Ferrater. Aquell que em va deixar aturat, concentrat, una mica estabornit. Després van arribar els altres poemes, tots. Però aquest va ser el primer.
Dins Les Dones i els Dies, inclòs al Da nuces pueris, recull de poesies de l'any 1960. I és dels que s'entenen. Anys més tard van arribar S-Bahn, els versos foscos, tancats en ells mateixos d'un poeta que segurament vivia a les runes de la seva intel·ligència, recordant al seu amic i també gran poeta Gil de Biedma. Encara no,a El Mutilat hi ha llum. Teoria dels cossos, any 66', arribaria més tard, abans de la fi.

El Mutilat

Jo sé que no l'estimes.
No ho diguis a ningú.
Tots tres, si tu ens ajudes,
guardarem el secret.
Que ningú més no vegi
allò que hem vist tu i jo.
De la gent i les coses
que us han estat amics,
ell se n'amagarà.
No tornarà al cafè
que és fet per a esperar-te.
Vindran mesos amb erra:
serà lluny de les taules
de marbre, on us servien
les ostres i el vi blanc.
En els dies de pluja
no mirarà l'asfalt
on us havíeu vist
quan no es trobaven taxis
i havíeu d'anar a peu.
No obrirà més els llibres
que li han parlat de tu:
ignorarà què diuen
quan no parlen de tu.
I sobretot, hi pots
comptar, ni tu ni jo
sabrem mai més on para.
S'anirà confinant
per fons remots de terres.
Caminarà per boscos
foscos. No el sobtarà
l'atzagaia de llum
de la nostra memòria.
I quan sigui tan lluny
que mig el creguem mort,
podrem recordar i dir
que no te l'estimaves.
No ens farà cap angúnia
de veure com li manques.
Serà com un espectre
sense vida ni pena.
Com la foto macabra
d'una Gueule Cassée,
que orna un aparador
i no ens fa cap efecte.
Per ara, no ho diguem:
no trasbalsem la gent
mostrant-los la ferida
sagnant i purulenta.
Donem-li temps i oblit.
Callem, fins que ningú,
ni jo mateix, no el pugui
confondre encara amb mi.

6 comentarios:

  1. No l'havia llegit.
    No sé si l'interpreto correctamente, la meva interpretació es molt dura...

    Gràcias per tot que aprenc aquí.

    ResponderEliminar
  2. Me ha teletransportado a un bosque oscuro y no puedo mostrarle mis heridas a nadie porque estoy sola.
    Es durísimo este poema.

    Un abrazo.

    ResponderEliminar
  3. Vaja, anava a dir que una estrofa de la meitat sobrava, però quan he arribat al final, tan inesperat per a jo, m`he quedat sense arguments. Fa que el vulguis tornar a llegir i fer-ho amb més sentiment i dolor que el primer cop que ho fères.

    Molt bò aquest poema, molt bo, el cop final m`ha trasbalsat, no l`esperava.

    Que ho ha de ser de dificil saber-te que ja no ets estimat.


    EL tornaré a llegir, m`ha encantat.

    ResponderEliminar
  4. Ostres, és que en Gabriel Ferrater és el gran poeta dels darrers 50 anys, i ja fa temps que va morir. "Les dones i els dies" és un dels llibres que més he llegit.

    ResponderEliminar
  5. És un dels més bons, per a mi, és clar!!!

    ResponderEliminar
  6. Hola!
    I tant... La poesia d'en Ferrater em té enamorat. Crec que va ser el primer poeta que em va agradar de veritat. I tot per un profe de català!
    Salut.

    ResponderEliminar