19.5.12

Poesia per una filla


 Una poesia escrita per a la meva filla quan tenia... ja no m'en recordo! Els poemes passen i els nens creixen.

Sigançon
Tu, que m’has tornat les cançons
i del fons les danses perdudes.
Tu, que espantes les garses roges
d’aquesta meva pell d’argila.
Tu, que m’arreles a la sorra,
el tendre melic d’una dona.
Amb tu, que he passejat feliç
i deixat a les tardes tèbies.
Per tu. Quin serà el meu llegat?
Certeses que es desfan,
un celobert, perplexitats.

Com el líquid d’un cel d’hivern
extasiat en liles que creix
tacant els vidres dels teus ulls.
La veu del pinar sec, profund,
que duràs ressonant per sempre.
L’ombra muda del esparver
que travessa la llarga plana
i et parla al cor “no-res, no-res”.
Aquest gruix, l’ofrena d’un temps.

L’últim do és pels teus capvespres,
un camí que duu fins dalt
al nostre mur de pedra seca.
Un lloc inútil però nostre,
on t’hi podràs repenjar a veure
com, lents, els sols es submergeixen.
                                       Igor Kutuzov

poema per una nena


8 comentarios:

  1. "Com el líquid d’un cel d’hivern
    extasiat en liles que creix
    tacant els vidres dels teus ulls."

    Preciós! Besets!

    ResponderEliminar
  2. Aquests versos que destaques són dels que estic més content.
    M'agrada que us agradi. Gràcies pels comentaris.
    Salut.

    ResponderEliminar
  3. El teu llegat és un sospir dibuixat amb la lletra del sentiment. Segur que estarà contenta d'haver-tel inspirat.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola, doncs sí, aquest poema per la meva filla té una mica d'això, de llegat.
      Moltes gràcies pel comentari.

      Eliminar
  4. Es muy visual, según lees los versos vas percibiendo con todo detalle lo que describes. Destaco el final:
    Un lugar inútil pero nuestro,
    donde te podrás apoyar a ver
    como, lentes, los suelos se sumergen.

    Un beso!

    ResponderEliminar
  5. De moment aquesta bella poesia ja és llegat.

    Una abraçada, parot!!! ^.-

    ResponderEliminar