Un altre poema que parla d'una dona. Quants en porto ja? Aquesta és una dona lànguida. Lànguida no vol dir exactament trista. Exploro el vessant de laxa, quasi indiferent al temps, una dona estirada al llit que espera.
Dona Lànguida
Lànguida, esmicoles el temps
sobre el teu llit.
Negra crinera, neix el teu cabell
sobre els coixins.
Adéu! Adéu als llavis closos
a la llàgrima àcida, al bes fred
a aquesta ciutat que s'ofega
en el vòmit del desig no satisfet.
Dona lànguida,
arranco plugims i cortines
de sorra de la teva cambra.
Dormen els pits nacarats,
volen les línies que han regit
les teves mil·limetrades setmanes.
Esclafes amb un dit les formigues
que viuen i mengen a la teva mirada.
Per fi tornem. Tu i jo.
Estires un braç, adormida,
en el llac dels misteris resucites
tu que vols ignorar-ho tot
que no sigui vida... Pura vida!
Desitges.
S'esvaeixen els continents.
De peu, trenques el propi encanteri
per crear-ne un altre.
La riba t'espera, dona pulida i lànguida.
I.K, 2014.
 |
| Balthus. |
