Mostrando entradas con la etiqueta artistes catalans. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta artistes catalans. Mostrar todas las entradas

23.4.14

Ronald De Roeck musica el poema eròtic Majestat

El músic, professor i compositor Ronald de Roeck ha musicat el breu poema d'amor i eròtic “Majestat”, donant-li així títol a un poema que va vaig escriure i incloure en el llibre de 4 Patis. La veritat, és una gran sort que algú s'hi fixi i a més escrigui una partitura i a més l'enregistri i pengi el vídeo a You Tube per tal que qui vulgui pugui escoltar la seva música. Al final del post deixo el vídeo i el poema, de nou. 

poema eròtic català
Recordo que Ronald em va enviar la partitura, però és clar, la vaig saber desxifrar tant bé com els planos d'un reactor d'una planta nuclear. Sí que em va fer molta il·lusió totes aquelles notes que s'alçaven i baixaven, ballant, damunt el pentagrama. La cançó de Majestat, al escoltar-la, em va agradar molt. Em va recodar l'oneig del Mediterrà, l'anada i la tornada de les ones, i com l'autor de la  cançó em va assenyalar en un correu, hi ha els colors de la platja, del mar barrejats amb imatges i sentiments. És cert.

Del músic i compositor dir que Ronald De Roeck neix al 1957 a Hulst, Flandes de Mar, al País Baix. És d’origen flamenc i viu a Catalunya. En el cas de Majestat val a dir que és interpretada per Gina Sureda, amb Robrecht de Roeck Sureda al violoncel i Ronald de Roeck al piano. Tenen un projecte molt interessant per podeu seguir per You Tube en el que es dóna música i interpretació a diferents poemes de diferents autors. Creació i creació, que és el que fa que el món canviï de colors.



Poema Eròtic Majestat

Majestat ets tu
quan nua
al matí, m’abandones
a la crisàlide
on hem dormit.
Deixant un vel d’espuma
—algú més l’ha vist?—
creues l’espai
esmicoles la llum
i amb gest imperial,
quan encara és meu
l’onatge i el salobre,
al balcó t’abraones.
És això l’amor?
Imaginar els teus
mugrons al sol,
cruspir l’instant,
la teva esquena
blava
regalimant estiu.
                
                         I.K

8.4.14

Poesia a la paret

Passo pel carrer Rosselló. Hi ha una pintada a la paret amb el dibuix d'un rostre de perfil. El cor em fa un salt. És poesia de la bona, anònima, breu. Un salt metafòric fantàstic:
"Dame vuelos 
en los labios
     y
deja ese sabor
        a libertad"

18.1.14

Tannkas de Carles Riba

tannkas catala descarregarEm resulta difícil explicar el plaer que provoca llegir els Tankkas de Carles Riba publicats, resumits, impresos en el llibre Del joc i del foc. Potser és la fragància lleu que duu l'aire del matí, el regust de la brisa de la nit d'aquests poemes breus, aquestes poesies tan curtes com perfectes. En deixo un tast.

«Dins el vent la llum
i dins un viatge al món.
Ah, una joventut
dins la meva mirada
i la meva enyorança!»
«La nit somia
riu avall de la lluna;
els morts, dins l'ombra,
comprenen les paraules
obscures dels poetes.»
«Una altra fulla
desisteix de la branca;
cada vegada
el jardinet em sembla
més gran, i que ens oblida.»

«Érem nosaltres
amb la nit dins les copes.
¿Recordes? Ebris
estranyament, parlàrem
de vida per més vida.»

19.11.13

Cambra de tardor, poesia d'amor de Gabriel Ferrater

poemes amor gabriel ferrater
cambra de tardor poema amor ferraterNo tinc del tot clar que Cambra de la tardor, un dels poemes més famosos de Gabriel Ferrater, sigui o no un poema d'amor. Com a mínim es atípic i en els versos s'hi barregen altres coses, enriquint aquesta peça magistral del poeta de Reus. Digues, te'n recordaràs d'aquesta cambra?

Potser que en aquest poema s'hi resumeixin les obsessions i els temes centrals de Les dones i els dies, que aplega l'obra revisada de Ferrater: les dones (l'amor), el pas del temps, l'art. 

Jo no em canso de demanar que es llegeixi aquest home, de reivindicar el seu llegat poètic, un dels pocs, massa pocs, realment grans de la història recent de la literatura catalana. A qualsevol bona llibreria trobareu els llibres de Gabriel Ferrater, como a ebook encara no le sabut trobar. 

Afageixo tres videos. Un és de Lou Reed recitant "Cambra de la Tardor". Això seria com si el Papa de Roma recités els meus poemes. Els altres també és molt, molt ben trobats. I aquí us deixo amb la música, la música del poema. In memoriam de Ferrater.

Cambra de la tardor
La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
                         "Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers - Què son?"
                                     Paletes:
manca una casa a la mançana.
                                   "Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen
i avui que callen em fa estrany".
                                              Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna. 







25.6.13

Gerard Mas, escultor hiperrealista i irreverent


gerard mas escultor
És Gerard Mas un escultor irreverent? No ho sé, però estic segur que està dotat d'un sentit de l'humor explosiu. El vaig conèixer per un reportatge a BTV (Barcelona TV), al programa Escletxes, dedicat als creatius catalans. Gràcies pel programa. No parlen del santoral del Barça ni de Fórmula 1, un petit pas per millorar la humanitat.