23.12.13

Poema Zeppelin

Poema Zeppelin       
poemes actuals catala


Fa anys que del zeppelin
et van fer baixar. Només a tu.
El Zeppelin que gravitava damunt
les nits joves de la ciutat
on es prohibien els impossibles.
Tots els carrers eren un escenari,
tots els soterranis on ens citàvem
eren excusa per ser fantàstics.

La ciutat pot ser una gàbia
feta de laberints tan idèntics
que esborren les teves passes.
No tant la soledat com les preguntes.
Creus que has fet alguna cosa,
incapaç per ser sublim, potser 
massa planer pels jocs de Venècia.
Ets el pètal que cau a terra
perquè segueixi la flor oberta.
No has entès que ets sacrifici,
una molèstia pels escollits
del substrat de mediocritat
que alimenta el cor de la ciutat.

No eren els teus amics, no t'estimaven
com tampoc entre ells s'estimen.
El zeppelin dóna voltes
com una monstruosa cuca de llum
lluny de tu que, sorrut i callat,
insubmís a la desesperança
amb les genives comences a esberlar 
les parets que t'empresonen.

                       Igor Kutuzov, desembre de 2013

18.12.13

Dos poemes d'Eugenio Montale

eugenio montale descarregar llibre poemes
He llegit el llibre de poemes Las Ocasiones, d'Eugenio Montale, d'aquell poeta italià del que algun cop he parlat. I l'he retrobat. Sí, és el dels Ossos de Sípia i del Meriggiare (Migdiejar, Montale). L'he retrobat en castellà perquè en català ha estat poc traduït, malgrat ser un dels poetes més notables d'Europa dels darrers anys. Montale va escriure pocs llibres, ell deia que esperava la poesia, que no anava a buscar-la. A Le Occasioni hi ha un dels millors poemes que mai he llegit titulat Viejos Versos o Vecchi Versi, que té versos com aquest: 

«y se quedó para siempre
                    entre las cosas encerradas en un giro»  (“e fu per sempre/ con le cose che chiudono in un giro”)

baixar poemes catalaMés avall deixo la “La Casa de los Aduaneros” en castellà. En Narcís Comadira va traduir alguns poemes de Montale fa uns anys. També en Tomás Garcés. Comadira a «El corn anglès» sap trobar les paraules i la seqüència per regalar-nos aquest sorprenent poema que copsa quelcom complex amb mots senzills que fan d'aquesta peça una cosa extraordinària. Heu sentit mai aquesta percepció?

Corn Anglès

El vent que aquesta tarda toca atent
—recorda un fort sacseig de làmines metàl·liques—
els instruments dels densos arbres i escombra
l'horitzó d'aram,
on estries de llum van estenent-se
com aquilons en el cel que retruny
(Núvols que passen, clars
reialmes d'allà dalt! D'alts Eldorados
mal closes portes!)
i el mar escama a escama
lívid, canvia de color
llança a terra una tromba
d'escumes cargolades;
el vent, que neix i mor
a l'hora que lenta s'embasarda
pogués tocar-te aquesta tarda,
desafinat instrument,
cor.
                 Eugenio Montale.

Montale va ser poeta, però també periodista i crític musical. Genovès, nascut al 1896, va passar d'estudiar cant a participar a la Primera Guerra Mundial com a oficial d'infanteria. Abans de la Segona Guerra Mundial va patir l'ostracisme per ser antifeixista. Va rebre nombrosos premis per la seva obra poètica (El Nobel de literatura de 1975 també), que es basa en els següents llibres: “Ossos de Sípia" (1925), “Les ocasions” (1939),  “La tempesta i altres coses” (1956) i “Papallones del cafè de la plaça”, al 1956. Més tard va publicar “Satura”, “Trenta dos variacions” (1973) i “Altres versos”, al 1981.

els llibres de poesia de montale pdf

La casa de los aduaneros

Tú no recuerdas la casa de los aduaneros
sobre el barranco profundo de la escollera:
desolada te espera desde la noche
en que entró allí el enjambre de tus pensamientos
y se detuvo inquieto.

El sudeste azota hace años los viejos muros
y el sonido de tu risa ya no es alegre:
la brújula gira enloquecida a la aventura
y el cálculo de los dados ya no vuelve.
Tú no recuerdas; otro tiempo trastorna
tu memoria; un hilo se devana.

Aún tengo un extremo; pero se aleja
la casa y sobre el techo la veleta
tiznada gira sin piedad.
Tengo un extremo; pero tú estás sola,
no respiras aquí en la oscuridad.

¡Oh el horizonte en fuga, donde se enciende
rara la luz del petrolero!
¿Está aquí el paso? (la marejada insiste
aún sobre el barranco que se derrumba...)
Tú no recuerdas la casa de esta
noche mía. Y no sé quién se va y quién se queda. 

I per acabar deixo un vídeo de Montale recitant el seu  Meriggiare. Tota la música és allí.



14.12.13

El Nadal, segons Pessoa

poemes de fernando pessoa en catala
He trobat fa una estona aquest poema de Nadal tan poc convencional del poeta Fernando Pessoa i l'he traduït al català en un exercici de pocs minuts. M'ha fet gràcia el poema. S'emmarca en aquella negació gairebé permanent del poeta portugués. Aquí el deixo. Si tens dubtes de fe, millor no el llegeixis.


Nadal
Neix un Déu. Altres moren. La Veritat
ni vingué ni marxà. L'error va mudar.
Tenim ara una altre Eternitat,
i era sempre millor allò que va passar.

Cega, la Ciència la inútil gleba llaura.
Boja, la Fe viu el somni del seu culte.
Un nou déu es només una paraula.
Ni busquis ni creguis: la veritat és oculta.

7.12.13

Contes d'Òscar Wilde per infants. El gegant egoista

conte del gegant egoista Els contes d'Òscar Wilde són un bell esforç per retratar l'eterna condició dels homes amb una veu poètica i sencilla. Pocs, crec, han aconseguit escriure contes per a nens i adults tan aconseguits, tan plens que es segueixen llegint avui i probablement demà. Sentiment, capacitat de copsar aquells comportaments que es repeteixen, elegància en la prosa. Els contes infantils d'Òscar Wilde ho tenen tot. No només va escriure contes, Mr. Wilde, també novel·les i un dels millors llibres de poesia, molt diferent en el seu to al resta de la seva obra, que mai he llegit, La Balada de la Presó de Reading.

baixar contes oscar wildeEl gegant egoista, el conte que us deixo aquí, potser és també una involuntària metàfora de la nostra Europa i les seves fronteres.

EL GEGANT EGOISTA

Cada tarda, en tornar del col·legi, uns nois tenien el costum d'anar a jugar al jardí del gegant. Hi havia un gran jardí solitari, amb una gespa verda i suau. Brillaven aquí i allà boniques flors que recordaven les estrelles, i hi havia dotze presseguers que a la primavera es cobrien amb una delicada floració blanca i rosada i que, a la tardor, donaven fruita deliciosa. Els pardals, posats sobre les branques, cantaven tan deliciosament, que els noiets interrompien habitualment els seus jocs per a escoltar-los.

3.12.13

Poema curt de Nadal de Ventura Gassol

poema nadal curtS'acosta el Nadal, aquell moment en que hauríem de ser feliços i, com a mínim, ho hauríem d'intentar amb un somriure de plastilina. Nadal, també cal fer regals. Però, com? Si no t'arriba ni per pagar la factura de la llum i encara deus mig lloguer o tres quotes de l'hipoteca. En tot cas, sí que el temps s'atura per Nadal, veus a la família, si encara no t'hi has barallat i queden els nens, per ells sí val la pena fer Nadal.
Porto aquí un poema de Nadal curt, del poeta Ventura Gassol (1893-1980) i l'assenyalo perquè realment són uns versos de festes de nadal diferents, lluny de l'òptica gastada de neu, somriures, miracles i coses que no passen mai. Ventura Gassol és relativamente desconegut, malgrat els seus set llibres de poemes.
nadal minaires poemes nadal

EL NADAL DELS MINAIRES

Quina rosada que ha plogut dels cels!
pluja de llum que fa la terra flonja,
els minaires l’han vist com una esponja
mullada i xopa de claror d’estels.

–Pugeu a flor de terra a fer les paus,
o vells minaires, presoners de guerra;
sortiu d’aquesta tomba que us enterra!–
–Hi pesen massa lloses de palaus.

Pels esguards avesats a la tenebra
és massa tendra aquesta llum de gebre
i el cel d’aquesta nit és massa blanc.

Ja pujarem la nit tants cops promesa:
cada palau serà una pira encesa
i cada estel un degotís de sang.