Robert
Louis Stevenson va ser millor narrador que poeta. Tot i així,
va ser un senyor poeta. Un dels seus poemes més famosos
“Requiem“ deu clarament a un de Lord Alfred Tennyson (1809-1892),
anomenat “No vinguis quan sigui mort”. Doncs sí. Repassant
el llibre de “Poesia Anglesa i Nordamericana”, de Edicions 62 i
La Caixa, t'ha n'adones que hi ha moltes ressonàncies entre la
tradició i els poetes més o menys moderns en el món
anglosaxó. Potser el poema de Stevenson és més
rodó, sonor i càlid, encara que parli de la mort.
L'arrel romàntica hi es clara. És com si el dos poemes
es repliquessin, parlessin i es potenciessin.
El poema d'Stevenson Requiem és en anglès. Intentaré traduir-lo al català per publicar-lo en aquest blog de poesia catalana.
El poema d'Stevenson Requiem és en anglès. Intentaré traduir-lo al català per publicar-lo en aquest blog de poesia catalana.
Stevenson
(1850-1894)
Requiem
- Under the wide and starry sky,
- Dig the grave and let me lie.
- Glad did I live and gladly die,
- And I laid me down with a will.
- This be the verse you grave for me:
- Here he lies where he longed to be;
- Home is the sailor, home from sea,
- And the hunter home from the hill.
Lord Alfred Tennyson (1809-1892)
No vinguis quan sigui mort
No vinguis, quan sigui mort,a plorar inútilmente sobre la meva tomba,a petjar entorn la meva testa caiguda,turmentant la infeliç pols que no vas voler salvar.Deixa que el vent hi escombri, que el corriol hi plori;però tu, passa de llarg.
Si fou un error teu o un teu crim, noia,ja no m'importa, car sóc tot desempar:
casa't amb qui vulguis, el temps m'emmalalteix
i jo sols vull descansar.
Segueix endavant, cor feble, i deixa'm allà on jec:
però tu, passa de llarg.
- N'hi ha més. Auden va escriure un poema que és un clar homenatge a un de més antic, de força més antic. I per aquí en deixaré testimoni. D'en Tennyson ja vaig deixar les seves «Llàgrimes, llàgrimes vanes..». Un gran poema.
