24.9.14

Poemes Pessoa en català (1)

He estat mirant per aquí i per allà poemes del Pessoa traduïts al català i, no del tot content, he decidit fer-ne una versió pròpia a partir de l'original en portugès i del castellà, millor traduït, perquè aquesta llengua té una sonoritat, sovint un final de paraula més suau, proper a la llengua de Pessoa. Aquest és el primer, el famós poema curt Autopsicografia.


Autopsicografia

El poeta és un fingidor.
Fingeix tan completament
que fins i tot fingeix que és dolor
el dolor que de veritat sent.

I aquells que llegeixen el que escriu
en el dolor llegit un bé senten,
no els dos que ell va patir,
només aquell que ells no tenen.

I així sobre rails
rodola, divertint la raó,
aquell tren de corda
que s'anomena el cor.


O poeta é um fingidor.
Finge tão completamente
Que chega a fingir que é dor
A dor que deveras sente.
E os que lêem o que escreve,
Na dor lida sentem bem,
Não as duas que ele teve,
Mas só a que eles não têm.
E assim nas calhas de roda
Gira, a entreter a razão,
Esse comboio de corda
Que se chama coração.



10.9.14

Plaer de viure en la mort de Montserrat Abelló

Gran traductora i bona poetessa,  ha mort Montserrat Abelló (1914-2014). La vaig conèixer per les magnífiques traduccions al català de la poesia de Anne Sexton. Aprofundiré en els seus poemes, aquí en deixo un de lluminós.

Plaer de viure


Plaer de viure, d'estar
asseguda i contemplar
com cau la tarda.

Tarda d'un gris lluminós
ara que el dia s'allarga.
I ser feliç com Epicur

amb el poc que vull
al meu abast.
I, en no esperar

ja res d'un més enllà,
no tenir por de la vida
ni de la mort.