La dona boxa

Un altre graffiti que m’enamora. Aquest sobre boxa, aquesta imatge que tan suggereix. És a una porta d’una minúscula plaça de Gràcia, la Gato Pérez.

By Igor.

British Short Aire (Gris)

I pensar que el vaig pagar amb un crèdit de La Caixa.
Això sí, el gat Rommel és molt bonic.

Malsons de gat, relats de literatura fantàstica

Aquest dijous, a les 19:00 h, farem la presentació oficial de “Malsons de gat” a la llibreria Gigamesh!!! AQUÍ us deixo l’enllaç a l’esdeveniment que hem obert a Facebook per si us hi voler sumar. «Malsons de gat» és un llibre de relats foscos, distòpics i en la línia de la ciència ficció més suggerent que planteja 15 històries on la realitat sempre es posa en qüestió. 

«Malsons de gat», el llibre que inaugura la col·lecció Medea de literatura fantàstica i ciència ficció en llengua catalana, de l’editorial Hermenaute. «Malsons de gat» és un llibre de relats foscos, distòpics i en la línia de la ciència ficció més suggerent que planteja 15 històries on la realitat sempre es posa en qüestió. Els malsons dels gats, animals sempre especials i evocadors, i també dels éssers humans, prenen forma en aquest recull de satírics cops de puny literaris. Un llibre que conjuga la ciència ficció, l'horror grotesc i que és mou en paràmetres un xic surrealistes.

«Malsons de gat» és un artefacte literari singular. No és un recull de contes ni una antologia, sino un viatge a sis mans inspirat en el joc literari dels cadávers exquisits. Tot comença com un repte a través del correu electrónic. «Ep, mira, tinc aquest inici de relat, vols continuar-lo?». La resposta no es fa esperar i deriva en un creuament de textos que s'allarga durant uns anys.

Sinopsi: A «Malsons de gat» hi trobareu quinze històries, quinze malsons d’índole ben diversa, amb personatges que habiten mons inquietants, on la foscor és gairebé sempre present, com si l’obscuritat per ella mateixa tingués el do d’afavorir que s’esdevinguessin fets extraordinaris. Sembla que en els humans, els malsons i la por van de bracet.

Minerva Margarita Villarreal, poetessa mexicana, de tant en tant, escriu poemes epigramàtics que em van caure, o millor encara, saltar de la cadira. En deixo alguns, amb l'esperit del gran poeta Marcial.

Indiscpuesta

Te quejas de que no hay hombres

y cuando llegan los espantas.

¿Fea?

No, la boca abres

y no precisamente llueven besos,

es tu amargura la que arrecia.

Sabiduría

Ah, el amor, mi Catulo,

el amor que me juras eterno

más tarde lo sabré

derramado

en las piernas de Filis.

La litera de Claudia es detenida ante el paso de las masas

¡Esta aberrante multitud,

esta imprevista marcha que obstaculiza mi paso!

Ojalá mi hermano

volviera del Hades y estuviera aquí

para ordenar una leva

y así limpiar

nuevamente

las calles de Iguala.

Amb il•lusió!

«Amb il·lusió». Cita de l’economista i polític Artur Mas (Barcelona, 1956- Barcelona 2016).