La poesia de Seamus Heaney

El poeta, de jove.

Aquest irlandès nascut al 1939 d'aspecte estrafolari va guanyar el premi Nobel de l'any 1995. Fa poesia i altres plats. Fa versos personals, realment, d'aquells que són difícils de vendre en grans quantitats a les escoles, per exemple, o al carrer. Barreja el seu món íntim amb la història, com si la seva infància i el seu petit poble, com el de tots, fos una territori mític i la seva família una mena de cort on tots els personatges tenen alguna cosa a dir. I d'aquí, a l'univers (“Jo vinc d'una pagesia amagrida, de la molsa”).

Francesc Parcerisas, que normalment significa alguna cosa interessant que ets a punt de llegir, el va traduir al català. El llibre es diu La llanterna de l'arç (Edicions 62), un fascinant viatge, com aquest poema que deixo, L'esmolador:

Altres entrades en aquest blog de poesies sobre els poemes de Seamus Heaney són:
- La mort del poeta
- Humililació

L'ESMOLADOR

Penèlope treballà amb certa garantia d'argument.

Allò que desteixia de nit

podia fer-li guanyar un dia més.

Jo, fa cinquanta anys que esmolo les mateixes pedres

però el que he desfet no ha estat mai allò que havia fet.

Com la foscor en un mirall, no he tingut cap recompensa.

He preparat la meva superficie per sobreviure allò que s'hi fes—

cartògrafs, gravadors, totes aquelles ratlles i entintat.

Jo preparava opacitats i ells aruspiciaven.

Per a ells era una superfície neta, començava de bell nou

cada cop. Per a mi, era fer el tomb complet,

com l'onada que es perfà en la quietud.

Apa, doncs. Per commemorar-me. Imagineu les cares

arrencades a la cara d'una pedrera. Practiqueu

el coitus interruptus sobre un munt de litografies velles.

Kavafis, poesia Jura

Carles Riba va mirar els versos de Kavafis i els va portar a Catalunya. La poesia Jura ens parla d'una veritat que, poc o molt, tothom viu o ha viscut o viurà...

Jura a cada moment que esmenarà la seva vida.
Però quan ve la nit amb els consells que li són propis,
amb els seus compromisos i les seves promeses,
però quan ve la nit amb el poder que li és propi,
torna, perdut, a la mateixa
alegria fatal del cos que vol i cerca.

Kavafis, el poeta grec per excelència del segle XX, l'home que va ajudar a rellançar el grec modern. El poeta amb el que es fàcil identificar-se perquè encara la melangia d'un temps que ha marxat, d'una ciutat que s'ha deixat, d'un amant que només perviu en el record.

Tornar al blog Antigua Vamurta