En
ella visc, així que he pensat a escriure aquesta poesia a
Barcelona.
Aquesta
ciutat insomne
que
viu sota l'eclipsi
amb
un cor que es demora
però
no s'atura
que
s'esgarrinxa
que
pica i repica.
Aquesta
ciutat que no calla
per
no dir res de res. I. K, avui mateix, després de la migdiada, ja, ja.
Quantes contradiccions, és que Barcelona és contradictòria, i molt maca!
ResponderEliminarAquí l'has fet parlar! M'agrada, "amb un cor que es demora però no s'atura", reflecteix molt bé l'ànima de la ciutat. Veig que et proven les migdiades i no et lleves gens girat ;)
ResponderEliminarDe les tristors en ferem fum.
ResponderEliminarAquesta ciutat que ja no dóna la benvinguda a tothom. I que diu però sembla no dir massa cosa. Avui, Barcelona.
A veure si li donem una empenta o, millor, un cop de garrot. El necessita.
Salut.