Ja ho va dir Tomas Tranströmer, la música diu que la llibertat existeix / i que algú no paga l'impost al César. La llibertat de pensament, la llibertat exterior. Com els viatges en temps de crisi, ha de ser una llibertat mental. Quasi impossible literal. Em caldria tornar al bosc ferotge o bé emigrar fins a la boca de foc d'un desert. La música, l'art primigeni. Còpia la poesia a la música, vol ser música un poema? La música parla de la llibertat, de la llibertat possible. I la llibertat parla de revolta. Mort als Césars. Queda la llibertat de pensament.
Necessitem respirar per viure, això ja ens fa poc lliures. Però la música i la poesia ens tornen part de llibertat, jo crec.
ResponderEliminarÉs veritat, o així ho vull creure. Molt important el matís que has introduït, penso, "part de llibertat". Tota no, impossible.
ResponderEliminarFins ara.